Sustine et abstine

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sautar la navigacion Sautar la recèrca
Detalh de l'òbra de Filippino Lippi, L'Aparicion de la Verge de sant Bernart, datant de 1486 ont l'inscription « svbstine (varianta de svstine)•et•abstine » figure al dessús de l'aureòla de Sant Bernart de Clairvaux.
« svstine » et « abstine » inscrichs en 1556 sus la partida nauta del portal de l'ostal de Felsins à Tolosa

Sustine et abstine (svstine•et•abstine) es la maxima dels estoïcians (traducha del grèc ancian: ἀνέχου καὶ ἀπέχου) que significa littéralement Endura e absten't. Es atribuida a Epictèt (Sègle I e II) mas citada per son discípol Arrian.

La devisa es atribuida a Epictèt, lo filosòf màger de l'estoïcisme imperial e es donada coma maxime sintetica de l'esperit de son òbra. Ven enseguida maxima de l'ensems de l'escòla del Portic. Quitament se los estoïcians amavan pas la cristianizacion de l'Empèr roman[1], los primièrs crestians s'inspirèron de la morala estoïciana per regir lor vida monastica. Lo Manual d'Epictèt èra jutjat coma confòrme a la vida crestiana, la maxime foguèt atal inscricha sus fòrça luòcs de cultes o obratges de caractèr religioses. A partir de la Renaissença e del sègle de las Luses que tornèt èsser descobèrta de la filosofia antica foguèt de nòu associada al mond laïc.

Significacion

[modificar | Modificar lo còdi]

Epictèt insistava sul fach de destriar:

  • las causas que dependon de nosaltres e sus que podèm agir;
  • las causas que dependon pas de nosalte e sus que podèm aver pas cap influéncia.

Per viure astruc e liure, cal pas lutar en van contra çò depend pas de nosaltre, mas al contrari l'acceptar e nos abstenir dels vicis que nos i expausan. Es lo sens d'aquela maxima: « Endura » totes los mals que ne dependon pas de te e « absten't » dels plaser que pòdon t'expausar a aquel mals.

Aquela actitud deu tanben permetre d'aténher l'ataraxia (« abséncia de trebles ») e l'apateia (« abséncia de passions »). Los Estoïcians jutjan en efièt ambedos elements indispensables per menar sa vie sonque segon la rason mercé a la coneissença scientifica[2] e atal caminar cap a la saviesa (sophia).

  • Petronius Arbiter, Apuleius, Aulus Gellius, Pétrone, Apulée, Aulu-Gelle : œuvres complètes avec la traduction en français, Collection des auteurs latins, Rédacteur Désiré Nisard, J.J. Dubochet et compagnie, 1842
  • Simplicios, Commentaire sur le Manuel d'Épictète, Leyde, Brill, 1996.
  • Jean-Joël Duhot, Épictète et la sagesse stoïcienne, Paris, Albin Michel, 2003.

Articles connèxes

[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. Ernest Renan, Marc Aurèle ou la Fin du monde antique, Calmann-Lévy, 1882 (p. 53-68) - Chapitre IV : « Persécutions contre les chrétiens »
  2. Définition donnée par Aetius (395- Mes invalid (septembre)), I, Préface 2