María Sánchez Arbós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula personaMaría Sánchez Arbós
Biografia
Naixement31 octubre 1889 Modifica el valor a Wikidata
Osca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 1976 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Civil de Madrid 40° 25′ 18″ N, 3° 38′ 05″ O / 40.421706°N,3.634669°O / 40.421706; -3.634669 Modifica el valor a Wikidata
FormacióResidencia de Señoritas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora, pedagoga Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeManuel Ontañón Modifica el valor a Wikidata
FillsMaría Juana Ontañón Modifica el valor a Wikidata

María Sánchez Arbós (Osca, 31 d'octubre de 1889 - Madrid, 15 d'agost de 1976) va ser una mestra i pedagoga espanyola, vinculada a la Institución Libre de Enseñanza.[1][2]

Biografia

[modifica]

Va realitzar estudis de magisteri a l'Escola Normal d'Osca i a l'Escola Superior de Mestres de Saragossa, on va obtenir el títol superior de mestra en 1911.[3][4][5]

El 1912 va superar les oposicions convocades pel Rectorat de Madrid obtenint plaça a l'escola de La Granja de San Ildefonso.[3][4][6] La proximitat d'aquesta localitat a Madrid li va permetre assistir a conferències i exposicions, de manera que durant una visita al Museu Pedagògic Nacional va tenir ocasió d'escoltar Manuel Bartolomé Cossío combregant aviat amb els ideals de la Institución Libre de Enseñanza. Entre el 1915 i el 1919 va cursar l'especialitat de Lletres a l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri de Madrid. Durant aquests anys María Sánchez va residir a la Residència de Señoritas dirigida per María de Maeztu, i allà va poder col·laborar més directament amb la ILE.[4][7]

Entre 1920 i 1925 María Sánchez Arbós va treballar a La Laguna (Tenerife) com a professora de l'Escola Normal[4][7] i de l'Institut de Batxillerat.[8] El 1926 es va incorporar a l'Escola Normal d'Osca, on va romandre fins a 1930, any en què es va traslladar a Madrid per treballar com a mestra al col·legi Menéndez Pelayo i tres anys després, com a directora, al Grup Escolar Francisco Giner, on va romandre fins a 1936.[4][9][10][3]

En finalitzar la Guerra Civil Espanyola María Sánchez va ser víctima de les depuracions sofertes pels mestres de la República, i va ser empresonada durant tres mesos entre el setembre i el desembre de 1939.[4][11] Durant aquest període a la presó de Ventas va aconseguir que a la secció de menors es creés una escola per a les preses més joves. Va ser batejada amb el nom d'escola de Santa Maria. També va ajudar la seva amiga Matilde Landa a crear una "oficina de penades" que donava suport legal a les recluses. El mobiliari eren uns calaixos de fusta i una màquina d'escriure.[12]

El 1941, després de ser jutjada per un tribunal militar, va ser expulsada del cos de mestres i no va ser rehabilitada fins al 1952.

Tomba de María Sánchez Arbós i Manuel Ontañón al cementiri civil de Madrid.

En 1953, després d'un breu pas per l'escola de Daganzo (Madrid), no exempt de dificultats, María Sánchez Arbós va tornar a Madrid per incorporar-se a l'Institut Isabel La Catòlica, on va prestar servei fins a la seva jubilació en 1959.[13][4][14]

Vida privada

[modifica]

Filla de Manuel Sánchez Montestruc, secretari de l'Ajuntament d'Osca, i de Paciencia Arbós Campaña. El 1920 es va casar amb Manuel Ontañón el pare del qual, José Ontañón Arias, era gestor i professor de la Institución Libre de Enseñanza. El matrimoni va tenir cinc fills, entre els quals l'arquitecta María Juana Ontañón.[4]

Reconeixements

[modifica]

El 2017 l'Ajuntament de Madrid li va dedicar un carrer al districte de Valdezarza en reconeixement de la tasca pedagògica de les mestres de la República.[15]

Referències

[modifica]
  1. Ontañón, Elvira. «María Sánchez Arbós» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 8 setembre 2024].
  2. Juan Borroy, Victor M. «Estudio monográfico de María Sánchez Arbós». "Rolde. Revista de cultura aragonesa" nº 89, octubre-noviembre de 1999; páginas 12-21, 17-03-2014. [Consulta: 4 març 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 Gran enciclopedia aragonesa, 2000.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Juan Borroy, 1999.
  5. Martínez Medrano i 1980, p 3.
  6. Martínez Medrano i 1980, p 4.
  7. 7,0 7,1 Martínez Medrano i 1980, p 5.
  8. González Pérez i 2011, p 443.
  9. Martínez Medrano i 1980, p 7.
  10. González Pérez i 2011, p 433.
  11. Martínez de Pisón, 2005.
  12. Pisón, Ignacio Martínez de «Historia de dos maestras». , 18-09-2005 [Consulta: 24 novembre 2021].
  13. Álvarez de Miranda, 1979.
  14. Martínez Medrano i 1980, p 8.
  15. «Comisionado plantea definitivamente cambiar 52 calles tras 80 alegaciones de las Juntas de Distrito» (en castellà). La Vanguardia, 27-04-2017. [Consulta: 30 maig 2020].

Publicacions

[modifica]
  • 1961: Mi diario. México: [s. n.], 1961 (Tipografía Mercantil). Reeditado en 1999 y 2006 en Zaragoza (España) por la Caja de Ahorros de la Inmaculada, con una introducción de Victor M. Juan Borroy y Antonio Viñao Frago)
  • 1977: Recuerdos de una maestra. En En el centenario de la Institución Libre de Enseñanza (pp, 19-21). Madrid: Tecnos.
  • 2007: Una escuela soñada: textos. Edición y estudio introductorio de Elvira Ontañón y Víctor M. Juan Borroy. Madrid: Biblioteca Nueva.

Bibliografia

[modifica]