Juan Andrés de Lombide
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://dbe.rah.es/biografias/29924/juan-andres-de-lombide-mezquia Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Juan Andrés de Lombide|url=https://dbe.rah.es/biografias/29924/juan-andres-de-lombide-mezquia}}--~~~~ |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1745  |
| Mort | 1811 (65/66 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
  | |
Lombide Mesquia, Juan Andrés de. (Elgueta (Guipúscoa), 14 de novembre, 1745 – Madrid, 2 de setembre, 1811), fou un organista i compositor basc.[1]
És un dels músics destacats de la segona meitat del segle xviii al País Basc. Als 19 anys apareix com a organista de la Capella dels "Santos Juanes" de Bilbao.[1] S'ordenà sacerdot a l'edat de vint-i-tres anys. La faceta més coneguda va ser la d'intèrpret d'orgue. Va realitzar una carrera professional que el portaria des de Tudela (1765), fins a la capital d'Espanya, on va viure els seus darrers anys. A aquest efecte va prendre part en oposicions a llocs de rellevància que el van portar a un ascens gradual. Sent encara molt jove va oposar sense èxit a organista de la Catedral de Toledo. El 1765 va aconseguir la de la Catedral de Santiago de Bilbao, on va substituir Manuel de Gamarra.[1] Tres anys més tard va oposar a la de la Reial Capella de Madrid després de la mort del titular, José de Nebra, i va quedar tercer. Com tants músics bascos coetanis, va trobar un ambient artístic i intel·lectual idoni a la Reial Societat Bascongada d'Amics del País. Va compondre sis Sonates per a violí i clave que va presentar en aquesta el 1772 per al seu ingrés i va ser acceptat en qualitat de soci professor. Un any més tard va presentar a les Juntes Generals de la Societat el seu tractat "El arte de el organista".[1]
Lombide, de temperament inquiet, va perseverar en les seves aspiracions per promocionar-se en places de més rellevància. Al novembre de 1771 es va presentar al lloc de mestre de capella de la Catedral de Calahorra, i va quedar en quart lloc. El 1778 va aconseguir la plaça d'organista de la d'Oviedo. Lombide era un home de caràcter, com ho demostren les baralles que va mantenir amb el mestre de capella d'aquell temple, Joaquín Lázaro. El 1782 el consell municipal es va veure obligat a mediar entre tots dos. El 1786 es va traslladar a Madrid per oposar, aquesta vegada amb èxit, al lloc d'organista del monestir de l'Encarnació. Des de llavors va fixar la seva residència a la capital. Va ingressar a la Congregació de la Mare de Déu de la Soledat, a la qual pertanyia l'entorn del monestir. Va ser nomenat tresorer de la mateixa el 1799, detall que revela la seva plena integració en el medi en què es va desenvolupar durant els últims anys de la seva vida. Alguns musicòlegs el qualifiquen com "[potser] [...] el compositor més professional i permeable entre els de la Bascongada, i destaquen la seva assimilació dels corrents innovadors.
Encara que perdudes majoritàriament, es conserven algunes composicions sacres i partitures editades (Donosti, 1976) i altres catalogades a l'Arxiu Basc de la Música a Rentería (Eresbil).
Obras
[modifica]- Composicions sacres i partitures per a orgue, en P. Donosti, Música de tecla del segle XVIII, Lecaroz, 1976.
- Escrits
- El arte del organista, Vitoria, Real Sociedad Bascongada de Amigos del País, 1773.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- J. A. Donostia, Música y músicos en el País Vasco, San Sebastián, Editorial Biblioteca Vascongada de los Amigos del País, 1951;
- Música de tecla en el País Vasco, siglo xviii, San Sebastián, Banco de Bilbao, 1953;
- A. González Pérez, "Don Juan Andrés Lombide y Mezquía, distinguido organista que fue de la catedral de Oviedo", en Boletín de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País (RSBAP), 3-4 (1981), págs. 630-634;
- J. A. San Martín, "Lonbide musikariaren berriak", en Hoja del Lunes de San Sebastián, 10 de gener de 1981;
- "Lonbide organista", en Oarso (1983), págs. 111-113; J. A. Arana Martija, Música Vasca, Bilbao, Caja de Ahorros Vizcaína, 1987, págs. 120-130; J. Bagüés Erriondo, Ilustración musical en el País Vasco, I. La música en la RSBAP, San Sebastián, RSBAP, 1990, págs. 82-87;
- J. Ortega, "Lombide y Mezquia, Juan Andrés de", en E. Casares Rodicio (dir. y coord.), Diccionario de la música española e hispanoamericana, t. VI, Madrid, Sociedad General de Autores y Editores, 2000, págs. 987-988.