Jocs Olímpics d'Estiu de 2024

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article o secció es refereix o està relacionada amb un esdeveniment futur.
La informació d'aquest article pot canviar freqüentment. Si us plau, no afegiu dades especulatives i recordeu posar referències a fonts fiables per a donar més detalls.
Plantilla:Infobox sports competitionJocs Olímpics d'Estiu de 2024
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Nom oficialJocs de la XXXIII Olimpíada
Nom en la llengua original(fr) Jeux de la XXXIIIᵉ olympiade Modifica el valor a Wikidata
TipusJocs Olímpics d'Estiu Modifica el valor a Wikidata
LemaObrim en gran els Jocs Modifica el valor a Wikidata
MascotaOlympic Phryge (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorComitè organitzador dels Jocs Olímpics i Paralímpics d'estiu de 2024 Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants10.500 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Esdeveniments329
Esports olímpics32 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParís (Metròpolis del Gran París) 48° 51′ 24″ N, 2° 21′ 08″ E / 48.8567°N,2.3522°E / 48.8567; 2.3522 Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps26 juliol 2024 – 11 agost 2024 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició33  (2024) Modifica el valor a Wikidata
Inaugurat oficialment perEmmanuel Macron Modifica el valor a Wikidata
Jurament fet perMélina Robert-Michon
Florent Manaudou Modifica el valor a Wikidata
Torxa encesa perMarie-José Pérec
Teddy Riner Modifica el valor a Wikidata
Competició
Resultat Modifica el valor a Wikidata
Combinada d'escalada de blocs i dificultat femenina ,  (1)Janja Garnbret 168,8 punts.
Altres
Cobertura mediàticaEurosport
Televisió Espanyola
France Télévisions
Etiqueta#Paris2024 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webolympics.com… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Paris2024 X: Paris2024 Instagram: paris2024 LinkedIn: paris-2024-olympic-and-paralympic-games-bid Youtube: UCg4W1uf-i5X1nVaeWJsKuyA Modifica els identificadors a Wikidata
← 2020 Modifica el valor a Wikidata
2028 Modifica el valor a Wikidata →

Els Jocs Olímpics d'estiu de 2024 (en francès: Jeux olympiques d'été de 2024), oficialment els Jocs de la XXXIII Olimpíada (en francès: Jeux de la XXXIIIe Olympiade) i comunament conegut com a París 2024, fou un esdeveniment internacional multiesportiu que va tenir lloc del 26 de juliol a l'11 d'agost de 2024 a França, amb París com a ciutat amfitriona principal i altres 16 ciutats escampades a la França metropolitana, a més d'una subseu a Tahití, una illa dins dels Territoris d'Ultramar Francesos i col·lectivitat de la Polinèsia Francesa.[1][2]

La capital francesa va presentar oficialment la seva candidatura el 23 de juny de 2015 i, encara que inicialment es va planificar que la seu fos seleccionada durant la 131a Sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI), prevista pel 13 de setembre de 2017 a la ciutat peruana de Lima, el 31 de juliol Los Angeles (Estats Units d'Amèrica), una de les dues ciutats candidates restants després de múltiples retirades, va arribar a un acord amb el COI per a celebrar els Jocs de 2028 i va deixar via lliure a París per organitzar els de 2024.[3]

Fou la tercera vegada que la ciutat francesa organitzà uns Jocs Olímpics, després de les edicions de 1900 i 1924 i es convertí en la segona ciutat, després de Londres (Regne Unit), en organitzar 3 vegades l'esdeveniment. Aquests Jocs Olímpics commemoraren el centenari dels Jocs Olímpics de París de 1924 i foren els sisens organitzats a França en tota la història (3 olimpíades d'estiu i 3 d'hivern).[4]

La principal novetat fou la inclusió com a disciplina olímpica del break dance,[5] així com l'eliminació del karate (que va entrar per primera vegada als Jocs Olímpics de Tòquio), el beisbol i el softbol.[6] També hi haurà diferents canvis de proves en les diverses disciplines. Les més notòries són l'eliminació dels 50 quilòmetres marxa masculí, que serà substituïda per una prova mixta de marxa o l'ampliació de 2 a 4 esdeveniments d'escalada.[7] Tot això amb l'objectiu, segons el president del COI Thomas Bach, "d'arribar a una autèntica paritat entre homes i dones esportistes".[8]

Procés d'elecció

[modifica]
Els anells olímpics exposats a la plaça del Trocadéro l'any 2017 per celebrar l'atribució dels Jocs a París.

El procés d'elecció va ser anunciat el 16 de setembre de 2015. Va consistir en tres fases: visió, concepte dels Jocs i estratègia, governança, jurídic i finançament de les seus i lliurament dels Jovs, experiència i llegat de les seus.[9] El mateix dia es van anunciar les cinc ciutats que van presentar oficialment la seva candidatura davant el Comitè Olímpic Internacional (COI) per a ser seu dels Jocs Olímpics de 2024: Budapest, Hamburg, Los Angeles, París i Roma.[10]

El procés es va veure frenat per les retirades, la incertesa política i els costos dissuasius.[11] El 29 de novembre de 2015, Hamburg va retirar la seva candidatura després de la celebració d'un referèndum on la població va decidir amb un 52% que no volia l'organització dels jocs a la seva ciutat.[12] Un any més tard, el 21 de setembre de 2016 era la ciutat de Roma qui retirava la seva candidatura als Jocs Olímpics, ja que la seva nova alcadessa, Virginia Raggi del Moviment 5 Estrelles, va rebutjar la celebració a la ciutat amb dures crítiques a les conseqüències econòmiques i socials que un esdeveniment com aquest comportava.[13] Finalment, el 22 de febrer de 2017, Budapest també retirava la seva candidatura a organitzar els jocs, després que es recollissin més de 250.000 signatures en contra de la celebració, adduint motius de desastre financer.[14]

Després d'aquestes retirades, el Comitè Executiu del COI es va reunir el 9 de juny de 2017 a Lausana, Suïssa, per discutir els processos de licitació de 2024 i 2028. El Comitè Olímpic Internacional va proposar formalment elegir les ciutats amfitriones olímpiques de 2024 i 2028 al mateix temps que el 2017, una proposta que va aprovar una Sessió Extraordinària del COI l'11 de juliol de 2017 a Lausana.[15][16] El COI va establir un procés pel qual els comitès d'ofertes de Los Angeles 2024 i París 2024 es van reunir amb el Comité per discutir quina ciutat acolliria els Jocs el 2024 i el 2028, i si era possible seleccionar les ciutats amfitriones per a ambdues al mateix temps.[17]

Després de la decisió d'atorgar els dos Jocs simultàniament, París es va entendre com l'amfitrió preferit per al 2024. El 31 de juliol de 2017, el COI va anunciar Los Angeles com l'únic candidat per al 2028, permetent que París fos confirmat com a amfitrió per al 2024. Ambdues decisions van ser ratificades a la 131a Sessió del COI el 13 de setembre de 2017.[18][19]

Preparatius

[modifica]

La preparació dels Jocs Olímpics de París va començar una vegada nomenada com a ciutat d'acollida de l'esdeveniment, especialment en el que es refereix a seus. Si bé, gran part dels preparatius es van centrar en el darrer any, com la seguretat, la cerca de voluntariat o la venda d'entrades.

Seus

[modifica]

La majoria dels esdeveniments olímpics se celebraran a la ciutat de París i la seva regió metropolitana, incloent-hi les ciutats veïnes de Saint-Denis, Le Bourget, Nanterre, Versalles i Vaires-sur-Marne. Els tornejos d'handbol se celebraran a Lilla, que es troba a 225 km de la ciutat amfitriona; la vela se celebraran a la ciutat mediterrània de Marsella, que es troba a 777 km de París; mentre que els esdeveniments de surf se celebraran al poble de Teahupo'o, al territori d'ultramar de la Polinèsia Francesa, que es troba a 15.716 km de la ciutat amfitriona. El futbol s'acollirà en sis ciutats, a part de París, que són Bordeus, Décines-Charpieu, Marsella, Nantes, Niça i Saint-Étienne, algunes de les quals acullen clubs de la Ligue 1.[20][21]

Gran París

[modifica]
Estadi de França amb pista d'atletisme descoberta durant els Campionats del Món de 2003.
Arena Porte de La Chapelle.
Lloc Esdeveniments Capacitat
Arena Paris La Défense Natació 15.220
Waterpolo (finals)
Arena Paris Nord Boxa (preliminars i quarts) 6.000
Pentatló modern (esgrima)
Arena Porte de La Chapelle Bàdminton 8.000
Gimnàstica artística
Centre Aquatic de París Natació sincronitzada 5.000
Salts
Waterpolo (preliminars i playoff)
Estadi de França Atletisme (pista i camp) 77.083
Rugbi a 7
Cerimònia de clausura
Estadi Olímpic Yves-du-Manoir Hoquei sobre herba 15.000
Lloc d'escalada de Le Bourget Escalada esportiva 5.000

París Centre

[modifica]
Camp de Mart.
Grand Palais.
Els Invàlids.
Estadi de Roland Garros.
Lloc Esdeveniments Capacitat
Arena Paris-Bercy Bàsquet (finals) 15.000
Gimnàstica en trampolí
Gimnàstica artística
Camp de Mart Voleibol de platja 12.000
Els Invàlids Tir amb arc 8.000
Estadi de Roland Garros Boxa (finals) 34.000
Tennis
Grand Palais Esgrima 8.000
Taekwondo
Grand Palais Éphémère Judo 8.000
Lluita
Parc dels Prínceps Futbol (preliminars i finals) 48.583
Paris Expo Porte de Versailles Handbol (preliminars) 6.000
Halterofília
Tennis de taula 6.000
Voleibol 12.000
Plaça de la Concorde BMX (freestyle) 30.000
Bàsquet 3x3
Breakdance
Monopatí de carrer
Pont de Jena Atletisme (marató i marxa atlètica) 13.000
Ciclisme en ruta
Marató de natació
Triatló

Versalles

[modifica]
Le Golf National.
Velòdrom Nacional de Saint-Quentin-en-Yvelines.
Palau de Versalles.
Lloc Esdeveniments Capacitat
Le Golf National Golf 35.000
Palau de Versalles (jardins) Hípica 80.000
Pentatló modern (excepte esgrima)
Turó d'Élancourt Ciclisme de muntanya 25.000
Velòdrom Nacional de Saint-Quentin-en-Yvelines BMX (cursa) 5.000
Ciclisme en pista

Altres localitzacions

[modifica]
Estadi Nàutic Olímpic Nacional d'Île-de-France (Vaires-sur-Marne).
Parc Olympique Lyonnais.
Lloc Esdeveniments Capacitat
Allianz Riviera (Niça) Futbol (preliminars i quarts) 35.624
Centre Nacional de Tir (Châteauroux) Tir olímpic 3.000
Estadi de la Beaujoire - Louis Fonteneau (Nantes) Futbol (preliminars i quarts) 35.322
Estadi Geoffroy-Guichard (Saint-Étienne) Futbol (preliminars, quarts i 3r lloc femení) 41.965
Estadi Matmut Atlantique (Bordeus) Futbol (preliminars, quarts i 3r lloc masculí) 42.115
Estadi Nàutic Olímpic Nacional d'Île-de-France (Vaires-sur-Marne) Piragüisme 22.000
Rem
Estadi Pierre-Mauroy (Lilla) Bàsquet (preliminars) 26.000
Handbol (finals)
Estadi Velòdrom (Marsella) Futbol (preliminars, quarts i semifinals) 67.394
Parc Olympique Lyonnais (Lió) Futbol (preliminars, quarts i semifinals) 59.186
Port Vell de Marsella (Marsella) Vela 5.000
Taiarapu-Oest (Tahití) Surf 5.000

Espais sense competició

[modifica]
Lloc Esdeveniments Capacitat
Jardins del Trocadéro Cerimònia d'obertura 30.000
Rivera del Sena 300.000
L'Île-Saint-Denis Vila Olímpica 17.000
Centre d'exposicions Le Bourget Centre Internacional de Radiodifusió (IBC)
Palau de Congressos de París Centre de Premsa (MPC)
Parc de l'Aire dels Vents (Dugny) Vila de Premsa

Voluntariat

[modifica]

La plataforma de voluntariat de París 2024 per als Jocs Olímpics i Paralímpics es va obrir al públic el març de 2023 i s'esperava que hi hagués 45.000 voluntaris reclutats a tot el món per a l'esdeveniment.[22] Després de la finalització del període d'inscripció, el 3 de maig de 2023, s'havien presentat més de 300.000 sol·licituds al Comitè Organitzador, superant el nombre de candidats per als dos Jocs Olímpics anteriors.[23] Es va notificar als sol·licitants el resultat de la seva sol·licitud entre setembre i desembre de 2023.[24]

Torxa olímpica

[modifica]
Vaixell Belem que portarà la torxa olímpica a França.

La torxa olímpica es va fabricar en acer reciclat a les fàbriques franceses d'ArcelorMittal i el disseny definitiu va ser presentat el 25 de juliol de 2023. Es va decidir reduir el nombre per cinc sobre anteriors Jocs, amb un total de 2.000 exemplars (1.500 per als Jocs Olímpics, 500 per als Paralímpics).[25] La seva forma va ser ideada pel dissenyador Mathieu Lehanneur, que va imaginar efectes d'ones i vibracions sobre la torxa per recordar les ones de l'aigua, sobretot del riu Sena. Cada exemplar pesa 1,5 kg i mesura 70 cm d'alt per 3,5 cm de diàmetre.[26]

El relleu començarà a Olímpia, ciutat de l'inici dels jocs, on la torxa serà encesa amb la flama olímpica el 16 d'abril de 2024. Posteriorment, la torxa viatjarà per mar en el vaixell Belem fins a Marsella, on desembarcarà el 8 de maig, trenta-vuit dies més tard.[27] A partir d'aquell moment, començaran els relleus al territori francès per recórrer les principals ciutats, com Montpeller (13 de maig), Tolosa (17 de maig), Niça (18 de juny) o Lilla (2 de juliol), per arribar a la ciutat de París el 14 de juliol per recórrer les ciutats de la seva regió metropolitana abans de la inauguració.[28]

Medalles

[modifica]

El president del Comitè Organitzador de París 2024, Tony Estanguet, va donar a conèixer les medalles olímpiques i paralímpiques per als Jocs el febrer de 2024, que a l'anvers presentaven fitxes en forma d'hexàgon de ferro de ferralla que havien estat preses de la construcció original de la Torre Eiffel, amb el logotip dels Jocs gravat.[29] Aproximadament 5.084 medalles sèrien produïdes per la Casa de la Moneda de París, i van ser dissenyades per Chaumet, una firma de joieria de luxe amb seu a la capital francesa.[30]

Al revers de les medalles apareix Nice, la deessa grega de la victòria, dins de l'Estadi Panatenaic que va acollir els primers Jocs Olímpics moderns el 1896. El Partenó i la Torre Eiffel també es poden veure en el fons a banda i banda de la medalla.[31] Cada medalla pesa entre 455 i 529 grams, té un diàmetre de 85 mm i té 9,2 mm de gruix.[32] Les medalles d'or es produeixen amb un 98,8% de plata i un 1,13% d'or, mentre que les medalles de bronze es componen de coure, zinc i estany.[33]

Seguretat

[modifica]

França va arribar a un acord amb Europol i el Ministeri de l'Interior del Regne Unit per ajudar a reforçar la seguretat i "facilitar l'intercanvi d'informació operativa" i "cooperació internacional d'aplicació de la llei" durant els Jocs.[34] Dins dels acords, es va planejar desplegar més drons i barreres marítimes per evitar que els petits vaixells creuessin el Canal de la Mànega il·legalment.[35] La policia de París va dur a terme inspeccions i assajos dins de la seva unitat d'eliminació de bombes abans dels Jocs, de manera similar als seus preparatius per a la Copa del Món de Rugbi de 2023 a l'Estadi de França.[36] El president francès Emmanuel Macron va declarar que França estava preparada per canviar la ubicació de la cerimònia d'obertura depenent de la situació de seguretat.[37]

Els Jocs

[modifica]

Esports oficials

[modifica]

Les normes del Comitè Olímpic Internacional estableixen que hi ha 28 esports "obligatoris" a cada edició dels jocs olímpics i a més a més es poden afegir fins a un total de 6 esports més en cada edició. Aquestes disciplines són seleccionades pel Comitè Organitzador de cada edició i s'envien al COI amb una antelació de cinc anys abans de l'esdeveniment, tenint en compte que el nombre total de participants no pot sobrepassar els 10.500 atletes.[38]

El programa dels Jocs Olímpics de 2024 està previst que tindrà 329 esdeveniments de 32 esports diferents i serà la primera vegada des dels Jocs Olímpics de Roma de 1960 que tindrà menys esdeveniments que l'edició anterior (a Tòquio es van celebrar 339 esdeveniments). El Karate amb 8 esdeveniments i el bèisbol i softbol amb 2, queden fora d'aquesta edició, mentre que l'aixecament de pes perd 4 esdeveniments. El breakdance com a nou esport tindrà 2 esdeveniments i l'escalada olímpica guanya 2 esdeveniments respecte a Tòquio 2020.[39]

Proves obertes al gran públic

[modifica]

El comitè d'organització de París 2024 ha volgut crear proves obertes al públic que es desenvoluparien en les mateixes condicions que les oficials, com ja fa el Tour de França, que organitza «L'Estape de la Torre», on els ciclistes aficionats poden córrer sobre el traçat oficial d'una etapa una jornada abans dels professionals.

El primer esdeveniment anunciat va ser la Marató.[40][41] Per poder participar, es van organitzar diversos esdeveniments per obtenir un dorsal, com el desafiament organitzat el 31 d'octubre de 2021 de competir contra el campió olímpic Eliud Kipchoge en una distància de 5 km; el kenyà va sortir després que els 3.500 participants i 1.000 corredors van aconseguir travessar la línia d'arribada abans del campió.[42]

Igualment, s'ha programat una prova ciclista oberta al gran públic.[43]

Calendari

[modifica]
CO Cerimònia d'obertura ● Esdeveniment competitiu 1 Esdeveniment de medalla d'or CC Cerimònia de clausura
Juliol Agost
24
dc. 		25
dj. 		26
dv. 		27
ds. 		28
dg. 		29
dl. 		30
dt. 		31
dc. 		1
dj. 		2
dv. 		3
ds. 		4
dg. 		5
dl. 		6
dt. 		7
dc. 		8
dj. 		9
dv. 		10
ds. 		11
dg.
Cerimònies CO CC
Atletisme 2 1 5 3 4 5 5 5 8 9 1 48
Bàdminton ● ● ● ● ● ● 1 1 1 2 5
Bàsquet Bàsquet ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● 1 1 2
Bàsquet 3x3 ● ● ● ● ● ● 2 2
Boxa ● ● ● ● ● ● ● ● ● 1 2 2 4 4 13
Break dance 1 1 2
Ciclisme BMX ● 2 ● 2 4
Ciclisme de muntanya 1 1 2
Ciclisme en pista 1 1 2 2 2 1 3 12
Ciclisme en ruta 2 1 1 4
Escalada esportiva ● ● 1 1 1 1 4
Esgrima 2 2 2 1 1 1 1 1 1 12
Esports aquàtics Marató de natació 1 1 2
Natació 4 3 5 3 5 4 3 4 4 35
Natació sincronitzada ● ● 1 ● 1 2
Salts 1 1 1 1 ● 1 ● 1 1 1 8
Waterpolo ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● 1 1 2
Futbol ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● 1 1 2
Gimnàstica Gimnàstica artística ● ● 1 1 1 1 2 2 2 10
Gimnàstica en trampolí 2 2
Gimnàstica rítmica ● 1 1 2
Golf ● ● ● 1 ● ● ● 1 2
Halterofília 2 2 2 3 1 10
Handbol ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● 1 1 2
Hípica Concurs complet ● ● 2 2
Doma clàssica ● ● 1 1 2
Salt a cavall ● 1 ● 1 2
Hoquei sobre herba ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● 1 1 2
Judo 2 2 2 2 2 2 2 1 15
Lluita ● 3 3 3 3 3 3 18
Monopatí de carrer 1 1 1 1 4
Pentatló modern ● ● 1 1 2
Piragüisme Aigües tranquil·les ● ● 4 3 3 10
Eslàlom ● 1 1 ● 1 1 ● ● 2 6
Rem ● ● ● ● 2 4 4 4 14
Rugbi a 7 ● ● 1 ● ● 1 2
Surf ● ● ● 2 2
Taekwondo 2 2 2 2 8
Tennis ● ● ● ● ● ● 1 2 2 5
Tennis de taula ● ● ● 1 ● ● ● 1 1 ● ● ● ● 1 1 5
Tir amb arc ● 1 1 ● ● ● 1 1 1 5
Tir olímpic 1 2 2 2 1 1 1 2 1 2 15
Triatló 1 1 1 3
Vela ● ● ● ● 2 2 ● ● ● 2 2 2 10
Voleibol Voleibol ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● 1 1 2
Voleibol de platja ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● 1 1 2
Esdeveniments de medalles 14 13 18 14 17 19 22 28 20 16 17 21 26 32 39 13 329
24
dc. 		25
dj. 		26
dv. 		27
ds. 		28
dg. 		29
dl. 		30
dt. 		31
dm. 		1
dj. 		2
dv. 		3
ds. 		4
dg. 		5
dl. 		6
dm. 		7
dx. 		8
dj. 		9
dv. 		10
ds. 		11
dg.
Juliol Agost

Catalans olímpics

[modifica]

Hi participen un total de 102 esportistes catalans en 21 disciplines.[cal citació]

Resultats finals: 3 medalles d'or (19 esportistes), 3 de bronze (8 esportistes) i 11 diplomes olímpics (39 esportistes)

Esport Gènere Disciplina Esportista Palamarès previ Calendari i resultats
Atletisme Femení 200 metres Jaël Bestué Plata al campionat del món sub-18 Nairobi 2017 i bronze al campionat d'Europa sub-20 Boras 2019 4a a la sèrie 4 amb 23.17 2a a la sèrie 4 de la repesca amb 23.22
Relleu 4 x 100 metres 7a a la sèrie 2 amb 42.77, 11a a la general
Relleu 4 x 400 metres Berta Segura Or al campionat iberoamericà La Nucia 2022, plata al campionat d'Europa sub-20 Tallin 2021 i bronze al campionat d'Europa sub-23 Espoo 2023 5a a la sèrie 1 amb 3:28.29
1500 metres Esther Guerrero Campionat iberoamericà: Or (800) i bronze (4x400) a Trujillo 2018;Campionat d'Europa de camp a través: Or a Tiburg 2018 (4x400) i bronze a Samorin 2018 (4x1.5km); Campionat d'Europa per nacions: Bronze a Lilla 2017 10a a la sèrie 2 amb 4:06.60 3a a la sèrie 1 de la repesca amb 4:03.15 7a a la Semifinal 1, 19a a la general amb 4:01.94
20 quilòmetres marxa Cristina Montesinos Or en equip i bronze en individual a la copa europea de marxa atlètica de 2003 (35 km) Final: 10a amb 1:29:11 a 3:17 de l'or
Marató Meritxell Soler 25a amb 2:29:56
Masculí 800 metres Elvin Josué Canales Plata als Jocs Centre-americans Managua 2017 5é a la sèrie 4 4t a la sèrie 4 de la repesca amb 1:44.65
1500 metres Adel Mechaal Campionat Europeu en pista coberta: Or en 3000 metres a Belgrad 2017 i plata a Estambul 2023; Campionat Europeu: Plata en 5000 metres a Amsterdam 2016 i bronze en 3000 metres a Torun 2021 9é a la sèrie 2 amb 3:35.81, 9é a la general 14é a lasèrie 2 de la repesca amb 3:42.79 i 27é a la general
5000 metres Desqualificat a la 1a ronda
10000 metres Abdessamad Oukhelfen Bronze al campionat d'Europa sub-23 a Gävle 2019 23é amb 28:21.90
20 quilòmetres marxa Paul McGrath 4 ors a la copa d'Europa de marxa sub-20 a Podebrady 2021 (10k), al campionat d'Europa sub-20 a Tallin 2021 (10k), al campionat d'Europa sub-23 a Espoo 2023 i al campionat mundial per equips a Antalya 2024; 2 plates al festival olímpic de la joventut europea a Bakú 2019 (10k) i al campionat europeu 2024; Bronze al campionat del món sub-20 a Nairobi 2021 (10k) Final: 17é amb 1:20:32 a 1:36 de l'or
Marató Ibrahim Chakir 34é amb 2:11:44
Bàsquetbol Femení 5x5 Queralt Casas 2 ors al campionat d'Europa 2013 i 2019 i bronze al campionat del Món 2018 Jornada 1 vs Xina, victòria 90-89 amb 8 punts de Casas i 7 de Vilaró Jornada 2 vs Puerto Rico, victòria 63-62, amb 8 punts d'Ortiz i 2 de Casas i Vilarò Jornada 3 vs Sèrbia, victòria 70-62, amb 10 punts de Casas, 6 d'Ortiz i 3 de Vilarò Quarts de final vs Bèlgica, derrota 66-79 amb 9 punts d'Ortiz, 3 de Vilaró i 2 de Casas, obtenen DIPLOMA OLÍMPIC
Mariona Ortiz
Andrea Vilaró Or al campionat d'Europa 2019
Ciclisme Masculí Carretera en ruta Juan Ayuso Bronze al campionat europeu Trento 2021 Final: 22é amb 6:21:54
Mountain bike cross-country Jofre Cullell Campió d'Europa júnior en BTT el 2017 24é a 5.51 de l'or
Femení Carretera contra el rellotge Mireia Benito 22a a 4:09.86 de l'or
Carretera en ruta 63a amb 4:10:20
Futbol Femení Laia Aleixandri Campiona d'Europa sub-17 2015 1a jornada vs Japó: victòria 2-1 amb gol i assistència d'Aitana Bonmatí 2a jornada vs Nigèria, victòria 1-0, gol de Putellas 3a jornada vs Brasil, victòria 2-0, amb gol de Putellas 3/8 17:00 Quarts de final vs Colòmbia, empat a 2, 4-2 a la tanda de penals, amb gol d'Aitana Bonmatí 6/8 21:00 Semifinals vs Brasil, derrota 2-4 Partit pel bronze vs Alemanya, derrota 0-1, obtenen DIPLOMA OLÍMPIC
Ona Batlle Lliga de campiones 2024; Campiona d'Europa sub-17 2015; Campiona d'Europa sub-19 2017; Campiona del Món 2023
Aitana Bonmatí 3 Lligues de Campiones 2021 2023 2024; Campiona d'Europa sub-17 2015; Campiona d'Europa sub-19 2017; Campiona del Món 2023
Laia Codina 2 Lligues de Campiones 2021 2023; 1 Copa del Món 2023
Alèxia Putellas 2 x Campiona d'Europa sub-17 2010 2011; Campiona del Món 2023; Lliga de Nacions 2024; 3 Lliga de Campiones 2021 2023 2024
Masculí Adrià Berbabé 1a jornada vs Uzbekistan, victòria 2-1 amb gols de Sergio Gómez i Marc Pubill 2a jornada vs República Dominicana, victòria 3-1 3a jornada vs Egipte, derrota 1-2 2/8 17:00 Quarts de final vs Japó, victòria 3-0 Semifinal vs Marroc, victòria 2-1 Final vs França, victòria 5-3, després de pròrroga, CAMPIONS OLÍMPICS I MEDALLA D'OR
Pau Cubarsí
Eric García Campió d'Europa sub 17 2017; Subcampió del Món sub-17 2017; Campió d'Europa sub-19 2019
Joan Garcia
Sergio Gómez Campionat d'Europa sub-17 2017,Jocs Mediterranis 2018; Campionat d'Europa sub-19 2019, Lliga de Campions 2023, Supercopa d'Europa 2023; Subcampió de la Copa de món sub-17 2017
Marc Pubill
Arnau Tenas Campió d'Europa sub 19 2019
Gimnàstica Femení Artística individual Alba Petisco Or per equips al JJOO de la joventut 2018; Bronze per equips als Jocs del Mediterrani 2022 36a amb 51.299 punts, 44a en salt de poltre amb 13.466, 45a en barra d'equilibri amb 12.633, 36a en barres asimètriques amb 13.400, 69a en sòl amb 11.800
Masculí Artística per equips Joel Plata Bronze en barra fixa al Campionat Europeu Múnic 2022 27é amb 80,197 punts; 11é en sòl amb 14.166 punts (3r reserva), 33é en cavall amb arcs amb 13.566, 32é en anelles amb 13.433, 62é en salt de poltre amb 12.933, 22é en barra fixa amb 13.666, 62é en barres paral·leles amb 12.433
Trampolí David Vega Plata per equips al campionat mundial Birmingham 2023; Bronze per equips al campionat europeu Guimaraes 2024 14é a la classificació amb 55,620 punts
Golf Masculí David Puig Campio de l'Internatonal sèries Singapur 2023 i de l'IRS prima malaysian open 2024 Ronda 1: 21é amb 2 sota el par a 6 colps de l'or 19é després de la ronda 2 amb 4 sota el par a 7 colps de l'or 23é després de la ronda 3 amb 5 sota el par a 4 colps de l'or 40é a la classificació final amb 1 colp sota el par a 20 de l'or
Handbol Femení Kaba Gassama Or als Jocs Mediterranis 2022 1a jornada vs Brasil: derrota 18-29 2a jornada vs Angola, derrota 21-26 3a jornada vs Països Baixos, derrota 24-29 4a jornada vs Hongria, derrota 24-27 amb 2 gols de Gassama 5a jornada vs França, derrota 24-32 amb 3 gols de Gassama
Masculí Daniel Fernández 1a jornada vs Eslovènia, victòria 25-22, amb 7 gols de Gómez, 4 de Fernández i 1 de Tarrafeta 2a jornada vs Suècia, derrota 26-29, amb 7 gols de Fernández, 6 de Gómez i 1 de Tarrafeta 3a jornada vs Japó, victòria 37-33 amb 3 gols de Fernández, Gómez i Tarrafeta 2/8 16:00 4a jornada vs Alemanya, derrota 31-33, amb 10 gols de Gómez, 4 de Tarrafeta i 3 de Fernández 5a jornada vs Croàcia, victòria 32-31 amb 5 gols de Gómez, 4 de Tarrafeta i 2 de Fernández Quarts de final vs Egipte, victòria 29-28 amb 9 gols de Gómez, 6 de Tarrafeta i 2 de Fernández Semifinals vs Alemanya, derrota 24-25 amb 5 gols de Fernández, 4 de Tarrafeta i 3 de Gómez Partit pel bronze vs Eslovènia victòria 23-22 amb 5 gols de Gòmez i 2 de Fernàndez, obtenen MEDALLA DE BRONZE
Aleix Gómez Or al campionat d'Europa 2020 i 2 bronzes al campionat del món 2021 i als Jocs Mediterranis 2018
Ian Tarrafeta Or als Jocs Mediterranis 2022, plata al campionat d'Europa 2022 i bronze al campionat mundial 2023
Hoquei herba Femení Clara Badia Or a la copa de nacions Terrassa 2024 i plata a València 2022 1a jornada vs Gran Bretanya, victòria 2-1 2a jornada vs Estats Units, empat a 1 3a jornada vs Argentina, derrota 1-2 4a jornada vs Sud-àfrica, victòria 1-0 3/8 12:45 5a jornada vs Austràlia, derrota 1-3 Quarts de final vs Bèlgica, derrota 0-2, obtenen DIPLOMA OLÍMPIC
Xantal Giné Or a la copa de nacions Terrassa 2024, plata a València 2022 i bronze a la copa del Món Londres 2018
Clara Pérez Or a la copa de nacions Terrassa 2024 i plata a València 2022
Marta Segú Plata a la copa de nacions València 2022 i bronze a l'Eurohockey Antwerp 2019
Júlia Strappato Plata a la copa de nacions València 2022
Laia Vidosa Plata a la copa de nacions València 2022
Masculí Jordi Bonastre 1a jornada vs Gran Bretanya, derrota 0-4 2a jornada vs Alemanya, victòria 2-0, amb gol de Cunill 3a jornada vs França, empat a 3 amb gol de Cunill 4a jornada vs Sud-àfrica, victòria 3-0, amb 2 gols de Renyé 2/8 10:30 5a jornada vs Països Baixos, derrota 3-5, amb gols de Renyé i Miralles Quarts de final vs Bèlgica, victòria 3-2, amb gols de Renyé i Miralles Semifinals vs Països Baixos, derrota 0-4 Partit pel bronze vs Índia, derrota 1-2 amb gol de Miralles, obtenen DIPLOMA OLÍMPIC
Luis Calzado
Gerard Clapés
Pepe Cunill
Eduardo de Ignacio
Bruno Font
Xavier Gispert
Marc Miralles
Marc Recasens
Marc Renyé
Marc Vizcaino
Judo Femení -70 kg Ai Tsunoda 2 ors al mundial júnior 2021 2022 i bronze el europeu 2024 Vuitens de final vs Anka Pogacnik (Eslovènia), victòria 1-0; Quarts de final vs Barbara Matic (Croàcia), derrota 0-10; Repesca vs Niizoe Saki (Japó), victòria 10-0; Combat pel bronze vs Michaela Polleres (Àustria), derrota 0-10, obté DIPLOMA OLÍMPIC
Natació Femení 200 metres esquena Àfrica Zamorano Plata a l'europeu 2016 en 4x200 lliure 4a a la sèrie 2 amb 2:10.40 a 2.01 de la líder; 7a a la semifinal 2 amb 2:10.63 a 3.06 de la líder, 14a a la general
100 metres braça Jessica Vall Or a l'europeu en piscina curta 2017 (200m); 2 plates als europeus 2016 i 2018 (200m); 3 bronzes a l'europeu 2014 (200m), al mundial 2015 (200m) i a l'europeu en piscina curta 2017 (100m) 3a a la sèrie 2 amb 1:08.78, 27a a la general
200 metres braça 3a a la sèrie 2 amb 2:24.52, 9a a la general; 8º a la semifinal 2 amb 2:26.22, 16a a la general
200 metres estils Emma Carrasco Or en 200 metres braça i bronze en 200 metres estils al campionat del Món júnior 2022 6a a la sèrie 3 amb 2:11.54, 12a a la general; 7a a la semifinal 1 amb 2:12.25, 15a a la general
400 metres estils 7a a la sèrie 2 amb 4:43.13
Relleu 4x200 metres lliure Ainhoa Campabadal 8es amb 8:00.23 a 14.60 de les líders
Paula Juste
Masculí Relleu 4x100 metres lliure Mario Mollà 6é a la sèrie 1 amb 3:13.19
100 metres papallona 3r a la sèrie 2 amb 52.27 a 0.42 del líder, 25é a la general
Relleu 4x100 metres estils Desqualificat
Carles Coll
Relleu 4x200 metres lliure Ferran Julià Plata en 1500 metres lliure a la Copa Mundial 2018 7é a la sèrie 1 amb 7:11.62, 13é a la general
Natació artística Femení Duet Iris Tió Campionat mundial: Or en equip tècnic a Fukuoka 2023, plata en equip tècnic a Doha 2024 i 4 bronzes: Rutina especial en Budapest 2022, Sol i duet tècnic a Fukuoka 2023 i duet tècnic a Doha 2024: Jocs Europeus: 2 ors en equip tècnic i lliure a Oswiecim 2023; Campionat europeu: Or en equip tècnic a Belgrad 2024, plata en equip lliure i bronze en equip tècnic a Budapest 2021 7a a la rutina tècnica amb 254.0816 punts 8a a la rutina lliure amb 267,4021 punts, 7a a la general amb 521.4837 punts, obté DIPLOMA OLÍMPIC
Equip 2es a la rutina tècnica amb 28,1475 punts 3es després la rutina lliure amb 633.6119 punts 3es a la rutina acrobàtica amb 900.7319 punts i MEDALLA DE BRONZE
Meritxell Ferré Or en equip tècnic al campionat europeu Belgrad 2024
Meritxell Mas Campionat mundial: Or en equip tècnic a Fukuoka 2023, 4 plates: equip tècnic i lliuri i combinació lliure a Barcelona 2013 i equip tècnic a Doha 2024 i 2 bronzes: Rutina especial a Gwangju 2019 i Budapest 2022; Jocs Europeus: 2 ors en equip tècnic i lliure a Oswiecim 2023; Campionat europeu: Or en equip tècnic a Belgrad 2024, 2 plates en combinació lliure a Berlín 2014 i equip lliure a Budapest 2021 i 4 bronzes en equip a Berlín 2014, equip lliure a Londres 2016, combinació lliure a Glasgow 2018 i equip tècnic a Budapest 2021
Paula Ramírez Campionat mundial: Or en equip tècnic a Fukuoka 2023, plata en equip tècnic a Doha 2024 i 2 bronzes: rutina especial a Gwangu 2019 i Budapest 2022; Jocs Europeus: 2 ors en equip tècnic i lliure a Oswiecim 2023; Campionat europeu: Plata en equip lliure a Budapest 2021 i 3 bronzes: en equip lliure a Londres 2016, combinació lliure a Glasgow 2018 i equip tècnic a Budapest 2021
Pentatló modern Femení Laura Heredia Plata als Jocs Europeus Cracòvia 2023 17a a la classificació d'esgrima amb 17-18, 210 punts 2a a la general amb 1397 punts després de equitació, esgrima, natació i vela 17a amb 1124 punts
Piragüisme Masculí Canoe slalom C-1 1000 metres Miquel Travé Or als en K1 per equips als Jocs Europeus Cracòvia 2023; Plates en C1 per equips al campionat mundial Seu d'Urgell 2019 i als Jocs Europeus Cracòvia 2023; Bronzes en C1 individual i per equips al Campionat europeu Liptovsky Mikulas 2022 Series, 1a carrera, 5é amb 92.19 punts; Series, 2a carrera, 6é amb 92.19 punts 2n a la semifinal amb 96.69 punts, 5é a la final amb 97.92 punts, obté DIPLOMA OLÍMPIC
Kayak cross KX 1 100 metres 11é a la contra-rellotge amb 68.70 1r a la sèrie 11 vs Tristan Carter (Austràlia), Matej Benus (Eslovàquia) i Yuuki Tanaka (Japó) 4t a la sèrie 2 vs Manuel Ochoa (Espanya), Liam Jegou (Irlanda) i Jiri Prskavec (Txèquia)
Sprint K-4 500 metres Saúl Craviotto Jocs Olímpics: 2 ors en K2 500 a Pequín 2008 i K2 200 a Rio de Janeiro 2016, 2 plates en K1 200 a Londres 2012 i en K4 500 a Tòquio 2020 i bronze en K1 200 a Rio de Janeiro 2016; Campionat mundial: Or en K1 4x200 a Darmouth 2009, Poznan 2010 i Szeged 2011 i en K4 500 a Halifax 2022, 5 plates en K2 200 a Darmouth 2009, Poznan 2010 i Montemor o Velho 2018 i en K4 500 a Montemor o Velho 2018 i a Szeged 2019 i 2 bronzes en K1 200 a Duisburg 2013 i a Moscu 2014; Jocs europeus: Or en K4 500 a Crakovia 2023

Campionat d'Europa: 3 ors en K2 200 a Brandeburg 2009 i a Belgrad 2018 i en K4 500 a Belgrad 2018 i 3 plates en K2 500 a Milà 2008 i a Corvera 2010 i en K2 500 a Corvera 2010

2n a la sèrie 2 amb 1:20.60 3r a la semifinal 1 amb 1:19.98; 3r a la Final A amb 1:20.05, obté MEDALLA DE BRONZE
Rem Masculí Doble scull lleuger Dennis Carracedo 2n a la sèrie 1 amb 6:28.92 Semifinal A/B 2, 4t amb 6:35.05 2n a la final B amb 6:19.90, 8é a la general, obté DIPLOMA OLÍMPIC
Doble scull Aleix Garcia Plata al mundial 2022 i 2 plates a l'europeu 2022 2024 2n a la sèrie 3 amb 6:16.17 2n a la semifinal A/B 1 amb 6:14.91 5é a la Final A amb 6:20.59, obté DIPLOMA OLÍMPIC
Tennis Masculí Dobles Marcel Granollers Subcampió de Roland Garros 2014, US Open 2014 2019 i Wimbledon 2021 2023 Setzens de final amb Carreño vs Bolelli i Vavassori (Itàlia), victòria 2-1 (6-2 7-6 10-7) Vuitens de final vs Ebden i Peers (Austràlia), derrota 0-2 (2-60 5-7)
Mixte Dobles 1a ronda amb Sorribes vs Pérez i Ebden (Austràlia), derrota 0-2 (3-6 4-6)
Tennis de taula Femení Individual Maria Xiao Bronze als Jocs Mediterranis 2022 1/32 de final vs Dina Meshref (Egipte), derrota 1-4 (5-11 4-11 6-11 11-9 8-11)
Mixte Dobles Or als Jocs Mediterranis 2018 i a l'europeu 2022 Vuitens de final amb Robles vs Ishiy i Takahashy (Brasil), victòria 4-2 (11-9 7-11 7-11 11-8 11-5 11-8) Quarts de final amb Robles vs Wong i Doo (Hong Kong), derrota 2-4 (11-9 9-11 4-11 12-10 2-11 8-11), obé DIPLOMA OLÍMPIC
Tir Femení Trap foso Mar Molne Campiona del món per equips 2021 i d'Europa individual 2019 1a al primer dia de classificació amb 75/75 punts 1a al segon dia de classificació amb 123/125 punts; 4a a la final amb 27/35 punts, obté DIPLOMA OLÍMPIC
Tir amb arc Femení Individual Elia Canales Campionat Europeu a l'aire lliure: Subcampiona en equip mixt a Antalya 2021 i subcampiona en individual a Essen 2024; Campiona en equip mixt i subcampiona en individual als Jocs Europeus Cracòvia 2023 Ronda de classificació: 16a amb 662 punts 1/32 de final vs Megan Havers (Gran Bretanya), derrota 0-6
Mixte Equips Ronda de classificació: 13a amb 1324 punts 2/8 10:08 vuitens de final vs Xina, victòria 6-2; 14:15 quarts de final vs Índia, derrota 3-5, obté DIPLOMA OLÍMPIC
Triatlò Femení Individual Anna Godoy Plata als Jocs Mediterranis 2018 Final: 17a a la general
Mixte Relleu Final: 10a a la general amb 1:24:27
Vela Femení Fórmula Kite Kiteboard Gisela Pulido 11 campionats del Món: KPWT 2004 2005 2006 2009, PKRA 2007 2008 2010 (onades i estil lliure) 2011 2013 2015 (lliure); Campiona d'Europa júnior 2003; Campiona Wave Master 2005 11a a la regata 1, 11a a la regata 2, 6a a la regata 3, 13a a la regata 4 i 10a a la general amb 28 punts nets i 40 totals 10a a la regata 5 i 11a a la general amb 38 punts nets i 50 totals 10a a la regata 6 i 12a a la general amb 48 punts nets i 60 totals, suspeses les regates 7-16
Masculí 49er Skiff Florian Trittel Or a l'europeu 2022; 2 plates a l'europeu 2014 (fórmula kite) i al mundial 2022; 3 bronzes a l'europeu 2016 (fórmula kite) i als mundials 2023 i 2024 16é a la regata 1, 6é a la regata 2, 4t a la regata 3. 8é a la general amb 10 punts nets i 26 totals 4t a la regata 4, 11é a la regata 5, 2n a la regata 6, 3r a la general amb 28 punts nets i 44 totals 3r a la regata 7, 2n a la regata 8, 2n a la regata 9, 1r a la general amb 35 punts nets i 51 totals 14é a la regata 10, 11é a la regata 11, 5é a la regata 12, 1r a la general amb 65 punts nets i 81 totals 1r a la regata per les medalles CAMPIÓ OLÍMPIC I MEDALLA D'OR
Mixte 470 Dinghy Nora Brugman 2 ors al mundial i a l'europeu 2024; 3 plates al mundial i a l'europeu 2022 i al mundial 2023 5és a la regata 1, 5és a la regata 2 i 2ns a la general amb 11 punts nets i totals 5és a la regata 3, 3rs a la regata 4 i 4ts a la general amb 13 punts nets i 19 totals 6és a la regata 5, 3rs a la regata 6 i 2ns a la general amb 22 punts nets i 28 totals 3rs a la regata 7 , 6ns a la regata 8 i 2ns a la general amb 31 punts nets i 37 totals 9ns a la Regata per les medalles, 4ts a la general amb 49 punts nets i 55 totals, obtenen DIPLOMA OLÍMPIC
Jordi Xammar 3 plates al mundial i l'europeu 2019 i a l'europeu 2021; 4 bronzes a l'europeu 2017, al mundial 2018 i als jocs olímpics i el mundial 2021
Waterpolo Femení Paula Crespí Or a l'europeu 2020; 3 plates als mundials 2017 2019 2023; Bronze al mundial 2024 1a jornada vs França, victòria 15-6, amb 4 gols de Ruiz, 3 de Piralkova, 2 de Ortiz i 1 de Crespí, Garcia i Leitón 2a jornada vs Estats Units, victòria 13-11, amb 5 gols de Ortiz, 2 de Garcia i 1 d'Espar, Crespí, Ruiz, Forca i Leiton 3a jornada vs Grècia, victòria 10-8, amb 4 gols de Forca, 2 d'Ortiz i Ruiz i 1 de Leitón 4a jornada vs Itàlia, victòria 13--11 amb 3 gols d'Espar, 2 d'Ortiz, Ruiz i Forca i 1 de Piralkova, Crespí i Garcia Quarts de final vs Canadà, victòria 18-8 amb 4 gols de Ruiz, 33 d'Ortiz i Crespí, 2 d'Espar, Forca i Garcia i 1 de Piralkova Semifinal vs Països Baixos, empat a 14, 5-4 als penals, amb 5 gols de Forca, 4 de Ruiz, 2 de Leitón i 1 d'Espar, Ortiz i Garcia; Als penals marcaren Espar, Ortiz, Ruiz, Forca i Garcia Final vs Austràlia, victòria 11-9 amb 4 gols d'Ortiz, 3 de Garcia, 2 d'Espar i 1 de Ruiz i Leitón, CAMPIONES OLÍMPIQUES I MEDALLA D'OR
Anni Espar 3 ors al mundial 2013 i a l'europeu 2014 2020; 7 plates als jocs olímpics 2012 2020, lliga mundial 2016, als mundials 2017 2019; 2 bronzes al mundial 2014 i a l'europeu 2018
Laura Ester 4 ors al mundial 2013 i a l'europeu 2014 2020 2022; 7 plates als jocs olímpics 2012 2020, als mundials 2017 2019 2023 i als europeus 2008 2024; 2 bronzes a l'europeu 2018 i al mundial 2024
Judith Forca 3 plates al mundial 2017, els jocs olímpics 2020 i el mundial 2023; Bronze a l'europeu 2018
Maica García 3 ors al mundial 2013 i als europeus 2014 2020; 4 plates a l'europeu 2008 als mundials 2019 2023 i als jocs olímpics 2012 2020; Bronze a l'europeu 2018 i al mundial 2024
Paula Leitón Or a l'europeu 2020; 4 plates als mundials 2017 2019 2023 i als jocs olímpics 2020; Bronze a l'europeu 2018 i al mundial 2024
Beatriz Ortiz Or a l'europeu 2020; 4 plates als mundials 2017 2019 2023 i als jocs olímpics 2020; Bronze a l'europeu 2018 i al mundial 2024
Nona Pérez Or a la lliga mundial 2022; Plata al mundial 2023; Bronze a la copa mundial 2023 i al mundial 2024
Isabel Piralkova Bronze al mundial 2024
Elena Ruiz Plata als jocs olímpics 2020; Bronze al mundial 2024
Martina Terré Or a l'europeu i la lliga mundial 2022; Plata al mundial 2023
Masculí Unai Aguirre 3 ors al mundial 2022, copa mundial 2023 i europeu 2024; 3 bronzes a l'europeu 2022 i mundials 2023 2024 1a jornada vs Austràlia, victòria 9-5 amb 2 gols de Granados i Perrone i 1 de Larumbe i Tahull 2a jornada vs Hongria, victòria 10-7, amb 2 gols de Granados i Larumbe i 1 gol de Sanahuja i Famera 3a jornada vs Sèrbia, victòria 15-11, amb 4 gols de Granados, 3 de Perrone, 2 de Sanahuja i 1 de Famera i Biel 3/8 10:30 4a jornada vs Japó, victòria 23-8, amb 5 gols de Sanahuja, 4 de Tahull, 2 de Famera i 1 de Perrone i Biel 5a jornada vs França, victòria 10-8, amb 3 gols de Sanahuja, 2 de Granados i 1 de Famera i Perrone Quarts de final vs Croàcia, derrota 8-10 amb 2 gols de Granados i Sanahuja i 1 de Perrone Classificació 5é-8é vs Itàlia, victòria 11-9 amb 3 gols de Granados i Perrone, 2 de Larumbe i 1 de Famera Classificació 5é-6é vs Grècia, derrota 13-15 amb 3 gols de Sanahuja, 2 de Larumbe i Perrone i 1 de Granados i Tahull, obtenen DIPLOMA OLÍMPIC
Unai Biel 2 bronzes a la lliga mundial 2022 i mundial 2024
Martin Famera Or al mundial 2022; 3 bronzes a l'europeu 2022 i mundials 2023 2024
Àlvaro Granados 3 ors al mundial 2022, copa mundial 2023 i europeu 2024; 4 plates als Jocs Europeus 2015, europeus 2018 2020 i mundial 2019; 4 bronzes a la lliga mundial 2018, europeu 2022 i mundials 2023 2024
Marc Larumbe 3 ors al mundial 2022, copa mundial 2023 i europeu 2024; 3 bronzes a l'europeu 2022 i mundials 2023 2024
Felipe Perrone Or al mundial 2022; 3 plates a la lliga mundial 2006, mundial 2009 i 2019; 3 bronzes a l'europeu i la copa mundial 2006, mundial 2007
Bernat Sanahuja 3 ors al mundial 2022, copa mundial 2023 i europeu 2024; 3 bronzes a l'europeu 2022 i mundials 2023 2024
Roger Tahull 3 ors al mundial 2022, copa mundial 2023 i europeu 2024; 2 plates als europeus 2018 2020; 4 bronzes a la lliga mundial 2018, europeu 2022 i mundials 2023 2024

Medallistes de l'àmbit catalanoparlant

[modifica]
Article principal: Esportistes dels Països Catalans als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024

Els esportistes dels Països Catalans que van competir als Jocs Olímpics de París 2024 van ser 162,[44] dels quals 101 de Catalunya,[45][46] 25 del País Valencià,[47] 21 de les Illes Balears,[48] 12 de la Catalunya del Nord[49] i 2 d'Andorra.[50] Van aconseguir un total de 12 medalles, 4 d'or, 2 de plata i 6 de bronze.

La primera medalla, i medalla d'or, la va aconseguir el jugador de la USAP, Théo Forner, competint amb l'equip francès, que va imposar-se a la final de Rugbi a 7 davant de Fiji.[51] Tanmateix, no va poder disputar la final degut a una greu lesió als lligaments encreuats del genoll esquerre en la fase d'eliminatòries.[52]

Florian Trittel va guanyar la medalla d'or en vela classe 49er competint amb l'equip espanyol, formant parella amb el càntabre Diego Botín. La cursa es va celebrar a Marsella, on van dominar en unes condicions complicades pels 35 graus de temperatura.[53] Les altres dues medalles foren per equips també del combinat espanyol, el de futbol masculí[54] i el waterpolo femení.[55]

Controvèrsies i incidents

[modifica]

Participació d'esportistes de Rússia i Belarús

[modifica]

Des del 2017, Rússia ha estat exclosa dels Jocs Olímpics per un cas massiu de dopatge, permetent només que els seus esportistes competeixin sota banderes neutrals.[56] Aquesta situació es va complicar encara més arran de la invasió russa d'Ucraïna de 2022. El Comitè Olímpic Internacional (COI) va prohibir la presència de funcionaris i símbols russos i bielorussos en esdeveniments esportius, oferint als atletes la possibilitat de competir sota bandera neutral.[57] Aquesta decisió va provocar la protesta d'una trentena de països, començant per la mateixa Ucraïna i d'Estònia.[58] En canvi, el director dels Jocs de París, Tony Estanguet, va mostrar suport a aquesta decisió, destacant la importància del caràcter universal dels Jocs Olímpics.[59]

Malgrat les tensions, Ucraïna va autoritzar els seus atletes a competir amb russos i bielorussos sota bandera neutral el juliol de 2023.[60] Però el COI va suspendre el Comitè Olímpic Rus (COR) a l'octubre per la inclusió de regions ucraïneses annexades, però va mantenir la possibilitat que esportistes d'aquests països participessin en els Jocs de 2024 i 2026 sota bandera neutral.[61] Finalment, el desembre de 2023, el COI va autoritzar la participació d'atletes russos i bielorussos amb certes restriccions, com no tenir vincles amb l'exèrcit ni haver donat suport actiu a la invasió. Tot i així, la Federació Internacional d'Atletisme va continuar excloent-los de les proves atlètiques.[62]

Participació d'esportistes israelians

[modifica]

Nombroses organitzacions no governamentals, grups polítics com Diem25[63] i individus van demanar l'exclusió dels atletes d'Israel a causa de les que consideren que eren massacres perpetrades per aquest país contra la població civil durant la seva invasió de Gaza i al «règim d'apartheid» al qual sotmet als palestins en els territoris ocupats, segons van argumentar. També consideren inacceptable que les tropes israelianes haguessin destruït l'oficina del Comitè Olímpic de Palestina a Gaza i matat a l'entrenador de l'equip olímpic palestí de futbol.[64] Una petició llançada per Avaaz l'1 de juliol de 2024 va recollir més de mig milió de signatures en pocs dies.[65] La Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de València també va demanar l'exclusió d'Israel.[66] Per la seva banda, el COI no va atendre les peticions perquè va considerar que no era un cas equivalent al rus, on el seu comitè olímpic s'havia apropiat d'atletes de les zones ucraïneses ocupades, mentre que els comitès palestí i israelià coexistien «pacíficament».[67]

En la cerimònia d'inauguració, la delegació israeliana va ser esbroncada per gran part del públic al llarg del riu Sena. També va ser xiulat l'himne israelià en el primer partit del seu equip de futbol. En tots dos casos, la televisió francesa va silenciar els micròfons per a evitar que la protesta transcendís.[68]

Sabotatges a les línies de trens d'alta velocitat

[modifica]

Just abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de París, el 26 de juliol, hi va haver un sabotatge a les línies de tren d’alta velocitat (TGV) a França. Aquest sabotatge va ser ben planificat i va afectar tres dels quatre eixos principals del TGV que surten de París: el del nord, l’est i l’atlàntic. Els autors del sabotatge van demostrar un coneixement profund de la xarxa ferroviària, atacant punts neuràlgics per bloquejar centenars de milers de persones. El govern francès va obrir una investigació per esbrinar els responsables, i una de les hipòtesis que van barallar va ser que podria ser obra d’un grup d’ultraesquerra. Aquest incident va causar grans pertorbacions en el transport, afectant només les primeres hores 250.000 persones.[69]

Sanció a Canadà per espionatge amb drons

[modifica]

La selecció femenina de futbol del Canadà ha ser sancionada el 27 de juliol amb sis punts menys i una multa de 200.000 francs suïssos per espionatge amb drons a la selecció de Nova Zelanda durant els entrenaments previs als Jocs Olímpics de París 2024. La FIFA també ha inhabilitat la seleccionadora Beverly Priestman i dos membres del cos tècnic durant un any. El Canadà, que defensava l'or aconseguit a Tòquio, va guanyar el seu primer partit contra Nova Zelanda, però va haver de començar el següent amb -3 punts, complicant la seva classificació per a quarts de final.[70]

Incidències amb la mala qualitat de l'aigua del riu Sena

[modifica]

Malgrat que la partida pressupostària més gran dels Jocs va ser la millora de la qualitat de l'aigua del riu Sena, en què l'organització hi va invertir més de 1.400 milions d'euros des del 2016 amb la millora de la xarxa de clavegueram i la construcció d'un dipòsit d'aigües residuals de 50.000 m3, no es va poder evitar que generés problemes.[71] Les pluges intenses el dia previ a la inauguració van provocar el desbordament de les clavegueres, contaminant l’aigua del riu amb bacteris fecals com E. coli i enterococs. Els entrenaments de triatló es van suspendre durant dos dies consecutius a causa de la mala qualitat de l’aigua, mentre que la competició es va ajornar un dia, passant de dimarts a dimecres.[72] Les proves de natació en aigües obertes, com la marató de natació de 10 km tant masculina com femenina, es van veure amenaçades, però finalment es van poder celebrar després de realitzar diverses proves de qualitat de l’aigua.[73] Diversos triatletes van emmalaltir després de competir en el riu Sena. Altres atletes de natació en aigües obertes de Bèlgica, Suïssa, Suècia i Noruega van patir infeccions gastrointestinals després de les seves proves.[74]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Delorme, Anne-Claire. «Paris 2024: totes les seus olímpiques, des de les més famoses a les més ecorresponsables» (en castellà). Explore France, 28-06-2023. [Consulta: 24 febrer 2024].
  2. ↑ Merlo, Alfredo. «Jocs Olímpics París 2024: dates i seus de les Olimpíadas» (en castellà). Mundo Deportivo, 31-12-2023. [Consulta: 24 febrer 2024].
  3. ↑ «Acord del COI amb Los Angeles per a organitzar JJOO 2028, els de 2024 a París» (en castellà). TUDN, 31-07-2017. [Consulta: 24 febrer 2024].
  4. ↑ Ramírez, Álvaro. «París i LA posen el seu nom per tercera vegada en la llista de seus olímpiques» (en castellà). El Desmarque, 13-09-2017. [Consulta: 24 febrer 2024].
  5. ↑ «Olimpíades París 2024: Breaking confirmat en el programa Games» (en anglès). BBC, 07-12-2020. [Consulta: 11 gener 2023].
  6. ↑ Sánchez-Herrero, Hugo. «Karate, béisbol y softbol, los grandes afectados en París 2024» (en castellà). AS, 07-08-2021. [Consulta: 24 febrer 2024].
  7. ↑ Pérez, Marta. «Dos anys per a París 2024: així canviarà el programa olímpic» (en castellà). Mundo Deportivo, 26-07-2022. [Consulta: 11 gener 2023].
  8. ↑ «El break-dance se suma als Jocs Olímpics més paritaris a París 2024». El Periódico, 18-12-2020. [Consulta: 24 febrer 2024].
  9. ↑ Comitè Olímpic Internacional «Compromís de la Federació Internacional». Procés de Candidatura Jocs Olímpics 2024, 16-09-2015, pàg. 42-44.
  10. ↑ Malla, Albert. «Budapest, Hamburg, París, Roma i Los Angeles liciten pels JJOO de 2024» (en castellà). Palco23, 16-09-2015. [Consulta: 24 febrer 2024].
  11. ↑ Castillo, Roger. «El ruïnós negoci d'organitzar uns Jocs Olímpics fa renunciar-hi a cada cop més ciutats». Público, 24-02-2017. [Consulta: 24 febrer 2024].
  12. ↑ «El referèndum d'Hamburg vota en contra de la licitació per acollir els Jocs Olímpics de 2024» (en anglès). The Guardian, 29-11-2015. [Consulta: 24 febrer 2024].
  13. ↑ Jones, Gavin; Binnie, Isla. «El nou alcalde mata la candidatura de Roma per als Jocs Olímpics de 2024» (en anglès). Reuters, 21-09-2016. [Consulta: 24 febrer 2024].
  14. ↑ Mather, Victor. «Budapest retira la candidatura per acollir els Jocs Olímpics d'estiu de 2024» (en anglès). New York Times, 22-02-2017. [Consulta: 24 febrer 2024].
  15. ↑ «Reunió del Consell Executiu del COI a Lausana» (en anglès). Comité Olímpic Internacional, 08-06-2017. [Consulta: 24 febrer 2024].
  16. ↑ Butler, Nick. «El Comitè Executiu del COI aprova els plans d'adjudicació conjunts per als Jocs Olímpics de 2024 i 2028» (en anglès). Inside the games, 09-06-2017. [Consulta: 24 febrer 2024].
  17. ↑ Livingstone, Robert. «Bach diu que Paris i els alcaldes de LA són ‘optimistes' sobre l'acord després de les discussions inicials» (en anglès americà). Games Bids, 12-07-2017. [Consulta: 24 febrer 2024].
  18. ↑ «París i Los Angeles arriben a un acord per acollir els Jocs Olímpics del 2024 i el 2028». 3Cat, 31-07-2017. [Consulta: 24 febrer 2024].
  19. ↑ «París organitzarà els Jocs Olímpics del 2024 i Los Ángeles els del 2028». Nació Digital, 31-07-2017. [Consulta: 24 febrer 2024].
  20. ↑ «Mapa de concepte de les seus competitives de París 2024» (en anglès). Paris 2024. [Consulta: 26 febrer 2024].
  21. ↑ «Vila de Premsa» (en anglès). Paris 2024. [Consulta: 26 febrer 2024].
  22. ↑ «Programa Voluntari París 2024: S'ha revelat la línia de temps i el procés de sol·licitud» (en anglès). Comitè Olímpic Internacional, 18-10-2022. [Consulta: 26 febrer 2024].
  23. ↑ Berkeley, Geoff. «Més de 300.000 sol·licituds per a 45.000 places de voluntariat a París 2024» (en anglès). Inside the Games, 05-05-2023. [Consulta: 26 febrer 2024].
  24. ↑ Matthews, Lyndsey. «Aquí tens com pots assistir gratuïtament als Jocs Olímpics de París» (en anglès). AFAR, 14-04-2023. [Consulta: 26 febrer 2024].
  25. ↑ «JO 2024: la torxa olímpica serà feta per ArcelorMittal en el Loira i el Mosel·la» (en francès). BFM, 26-07-2023. [Consulta: 26 febrer 2024].
  26. ↑ Petit, Cyril. «JO 2024. Set coses sobre la torxa olímpica i paralímpica descoberta el dimarts» (en francès). Ouest-France, 25-07-2023. [Consulta: 26 febrer 2024].
  27. ↑ T'sjoen, Maxime. «JO de París 2024: descobriu el recorregut complet de la flama olímpica» (en francès). Actu, 23-06-2023. [Consulta: 26 febrer 2024].
  28. ↑ «El recorregut de relleus de la flama olímpica» (en francès). Paris 2024. [Consulta: 26 febrer 2024].
  29. ↑ «Les medalles de París 2024 tenen un tros de la Torre Eiffel original». 3Cat, 08-02-2024. [Consulta: 26 febrer 2024].
  30. ↑ Theissen, Marion. «París 2024: s'han revelat les medalles olímpica i paralímpica» (en anglès). Comitè Olímpic Internacional, 08-02-2024. [Consulta: 26 febrer 2024].
  31. ↑ «Les medalles olímpica i paralímpica de París contindran trossos de la Torre Eiffel» (en anglès). The Guardian, 08-02-2024. [Consulta: 26 febrer 2024].
  32. ↑ «París 2024: Primera vista de les medalles olímpiques i paralímpiques amb trossos de la Torre Eiffel» (en anglès). Sky News. [Consulta: 26 febrer 2024].
  33. ↑ «París 2024 revela les medalles paralímpiques i dels Jocs Olímpics» (en anglès). Comitè Paralímpic Internacional, 08-02-2024. [Consulta: 26 febrer 2024].
  34. ↑ «S'ha completat la seguretat dels Jocs Olímpics 2024» (en anglès). Europol, 31-08-2023. [Consulta: 26 febrer 2024].
  35. ↑ Syal, Rajeev. «Policia i serveis de seguretat britànics per ajudar a protegir els Jocs Olímpics de París» (en anglès). The Guardian, 30-01-2024. [Consulta: 26 febrer 2024].
  36. ↑ «La policia de París espera que els Jocs Olímpics de 2024 siguin un "desafiament considerable" per a l'equip d'eliminació de bombes» (en anglès). France24, 05-12-2023. [Consulta: 26 febrer 2024].
  37. ↑ «França es va preparar per canviar els plans d'obertura dels Jocs Olímpics de 2024 basats en la seguretat» (en anglès). Reuters, 20-12-2023. [Consulta: 26 febrer 2024].
  38. ↑ «Big changes to Olympic sports programme on way after Agenda 2020 Summit» (en anglès). insidethegames.biz, 19-07-2014.
  39. ↑ «Programa olímpic oficial» (en anglès). París 2024. [Consulta: 24 gener 2023].
  40. ↑ «La Marató per tots de París 2024» (en anglès). París 2024. [Consulta: 26 febrer 2024].
  41. ↑ «La marató olímpica de París 2024 estarà oberta als aficionats» (en francès). Eurosport, 21-02-2019. [Consulta: 26 febrer 2024].
  42. ↑ Platet, Léo-Pol. «A 999 dies dels JO de París 2024, Kipchoge fa bolcar la multitud durant el "marató per a tots"» (en francès). France TV, 31-10-2021. [Consulta: 26 febrer 2024].
  43. ↑ Scotto, Romain. «París 2024: La prova ciclista aviat oberta al gran públic» (en francès). L'Express, 21-06-2019. [Consulta: 26 febrer 2024].
  44. ↑ Fosbury, Redacció. «Esportistes dels Països Catalans als Jocs Olímpics de París 2024», 24-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  45. ↑ «Aquests són tots els esportistes catalans que competiran als Jocs Olímpics de París 2024». El Nacional, 22-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  46. ↑ «La delegació catalana als Jocs Olímpics de París 2024: 51 dones i 48 homes». Esport3, 23-07-2024. [Consulta: 29 juliol 2024].
  47. ↑ «25 esportistes de la Comunitat Valenciana aniran als Jocs Olímpics de París 2024», 02-07-2024. [Consulta: 29 juliol 2024].
  48. ↑ «Vint-i-un esportistes de les Illes Balears competiran als Jocs Olímpics». dBalears, 13-07-2024. [Consulta: 29 juliol 2024].
  49. ↑ https://www.ledepartement66.fr/actualite/jeux-olympiques-paris-2024-12-catalan-e-s-a-laffiche/
  50. ↑ «DELEGACIÓ ANDORRANA ALS JJOO DE PARÍS 2024», 23-07-2024. [Consulta: 29 juliol 2024].
  51. ↑ «La primera medalla olímpica catalana als jocs de París porta la marca de la USAP». Vilaweb, 28-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  52. ↑ «JO de Paris 2024 - Le verdict est tombé pour Théo Forner : l’ailier catalan souffre d’une rupture des ligaments croisés» (en francès). L'Indépendant, 26-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  53. ↑ Padilla, Toni. «Florian Trittel toca el cel i guanya la primera medalla d'or catalana a París». Ara, 02-08-2024. [Consulta: 4 agost 2024].
  54. ↑ «Espanya s’endú l’or en futbol masculí en una final molt polèmica contra França». Món Esport, 09-08-2024. [Consulta: 24 agost 2024].
  55. ↑ «El waterpolo femení amb 11 catalanes guanya l'or als Jocs Olímpics de París 2024». El Nacional, 10-08-2024. [Consulta: 24 agost 2024].
  56. ↑ «With the Paris Olympics 18 months away, the debate over Russian athletes is back» (en anglès). NPR, 02-02-2023. [Consulta: 3 febrer 2023].
  57. ↑ «Statement on solidarity with Ukraine, sanctions against Russia and Belarus, and the status of athletes from these countries» (en anglès). COI, 25-01-2023. [Consulta: 29 gener 2023].
  58. ↑ «Guerra de Ucrania - Día 339» (en castellà). Revista Ejércitos, 28-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-28. [Consulta: 28 gener 2023].
  59. ↑ Olive, Noemie; Strauss, Marine «Up to IOC to decide if Russia can compete in Paris 2024 - Estanguet» (en anglès). Reuters, 03-02-2023.
  60. ↑ «Ukraine ends boycott of competitions with neutral Russian, Belarusian athletes» (en anglès). The Kyiv Independent, 27-07-2023. [Consulta: 27 juliol 2023].
  61. ↑ «El COI suspèn el Comitè Olímpic de Rússia per incorporar regions d'Ucraïna». L'Esportiu de Catalunya, 12-10-2023. [Consulta: 12 octubre 2023].
  62. ↑ «COI admite participación de rusos y bielorrusos en París-2024, bajo bandera neutral» (en castellà). France 24, 08-12-2023. [Consulta: 11 desembre 2023].
  63. ↑ Communications, DiEM25. «Petition: Suspend Israel from international sports» (en anglès). DIEM25, 08-01-2024. [Consulta: 26 juliol 2024].
  64. ↑ .
  65. ↑ «Petition to exclude Israel from 2024 Olympics gains 550k signatures» (en anglès). The Cradle. [Consulta: 26 juliol 2024].
  66. ↑ NTC, À Punt. «La Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la UV demana excloure Israel dels Jocs Olímpics i Paralímpics de París», 30-05-2024. [Consulta: 27 juliol 2024].
  67. ↑ «El COI no sancionará a Israel porque no es "el mismo caso" que Rusia» (en castellà). Marca, 12-03-2024. [Consulta: 27 juliol 2024].
  68. ↑ Ortega, Albert. «Francia dedica una descomunal pitada a Israel durante la ceremonia de los Juegos Olímpicos» (en castellà). elconfidencial.com, 26-07-2024. [Consulta: 26 juliol 2024].
  69. ↑ «Tot el que se sap sobre els autors del sabotatge dels trens a París que trastoca els Jocs Olímpics». El Nacional, 26-07-2024. [Consulta: 27 juliol 2024].
  70. ↑ «El Canadà, sancionat amb 6 punts menys per l'espionatge amb drons a París 2024». El Nacional, 27-07-2024. [Consulta: 27 juliol 2024].
  71. ↑ «París s'acomiada dels jocs olímpics de l'austeritat». Vilaweb, 11-08-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
  72. ↑ «More Olympians are set to compete in the Seine River. Here's the latest on water quality concerns» (en anglès). AP News, 04-08-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
  73. ↑ «Paris Olympics 2024: How the polluted Seine River has affected athletes' health, outdoor swimming events» (en anglès). MSN, 07-08-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
  74. ↑ «Multiple Olympic athletes are sick after swimming in the Seine. Is water quality to blame?» (en anglès). SBS News, 07-08-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics d'Estiu de 2024
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jocs_Olímpics_d%27Estiu_de_2024&oldid=33892583»