Jamesonita
La jamesonita es un minerau negre ò gris sorn. D'una duretat de 2,5 e d'una densitat situada entre 5,48 e 5,72, es constituïda de sulfoantimoniur de plomb e de fèrre (Pb4FeSb6S14) que pòu formar de cristaus prismatics. Pasmens, la cristallizacion es rara e, generalament, la jamesonita es observada sota forma d'agregats de cristaus mesclats entre elei ò de massas fibrosas. Son esclat es metallic. Es aisada de la fondre e es egalament possible de la dissòudre dins l'acid nitric. Aquela reaccion es caracteristica car entraïna la separacion de la valentinita (Sb2O3) e dau sulfat de plomb.
Geologicament, la jamesonita se tròba dins de venas idrotermala de temperatura mejana. I es sovent associada amb la tetraedrita, la pirita, l'estibina, l'aur natiu e lo qüars. Lei jaciments pus coneguts son situats en Romania, en Boèmia, en Mexic, ais Estats Units e en Canadà. En Occitània, fòrça jaciments son estats identificats en Massís Centrau[1]. D'autrei minas foguèron esplechadas dins leis Aups, en Lengadòc[2] e en Arièja[3]. La jamesonita es considerada coma un minerau segondari per la produccion de plomb.
Liames intèrnes
[modificar | Modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ (fr) J.-J. Périchaud, Les Minéraux d'Auvergne, vol. 2, 1986.
- ↑ (fr) M. Munoz e Y. Moëlo, « Étude paragénétique de la minéralisation sulfurée complexe (Sb-Pb-Zn-...) de Bournac (Hérault, France) », Bull. Minéral. , 1982, n° 105, pp. 625-632.
- ↑ (fr) Claude Laforêt, Pierre Monchoux, Élisabeth Oudin e Francis Tollon, Inventaire minéralogique de la France n°11 - Ariège, tome 1 : bassin versant du Salat, Éditions du BRGM, 1984.