Montanisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:33, 18 des 2010 amb l'última edició de JoanKeops (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca

El montanisme fou una heretgia cristiana predicada pel profeta Montà a Frígia l'any 155. Afirmava l'imminent retorn de Crist, per la qual cosa calia preparar-se portant una vida pura, seguint unes normes morals molt dures. Aquesta idea ha impregnat diverses esglésies i sectes al llarg de la història, buscant dates per a l'Apocalipsi, per a la segona vinguda de Jesús. Els seguidors d'aquestes doctrines sempre creien que només era possible la salvació dins de la seva església i aplicaven regles molt estrictes de conducta.

Fonts

El coneixement que tenim d'aquest moviment es fonamenta en el testimoni dels autors cristians, com Eusebi de Cesarea, Epifani I de Constància, Climent d'Alexandria, Orígenes i Hipòlit de Portus Romanus. De major importància és, sens dubte, Tertul·lià, que s'adherí al montanisme al final de la seva vida.

Doctrina

El montanisme, a diferencia del gnosticisme i del marcionisme, no pretenia anunciar una nova doctrina sinó més bé potenciar certs elements oblidats de la doctrina tradicional:

  • L'escatologia, que caracteritzava a la doctrina montanista al afirmar que la fi dels temps s'aproximava i que arribaria en un plaç molt breu, ressorgint així l'espera de la parusia tal com ho havien esperat els primers cristians. En molts casos, els montanistes van fixar una data i un lloc per la segona vinguda de Crist. Mols fidels fins i tot van arribar a vendre els seus bens i abandonaren el seu treball per anar al desert a l'espera de Crist.
  • L'ascetisme. Ja que la fi del món era imminent, era lògic preparar-se pel moment final, preparació al martiri, dejuni, xerofàgia (abstinència d'aliments humits), castedat dins del matrimoni i prohibició de segones núpcies.
  • El profetisme. Element dominant en el montanisme, els profetes del montanisme es consideraven com receptors de la divinitat: no eren ells quins parlaven, era l'Esperit qui parlava per la seva boca. Així, Montà era un nou Paràclit que continuava la revelació de l' evangeli.

Proclamava el poble de Pepuza com el lloc de la Nova Jerusalem.