Articulació de revolució
Amb referència amb la "Teoria de mecanismes" hi ha dues menes d'articulacions :
- l'articulació de revolució
- l'articulació prismàtica
Una articulació de revolució és un enllaç o parell cinemàtic que permet la lliure rotació dels dos elements ( o barres) enllaçats.
Una articulació prismàtica permet el desplaçament relatiu rectilini dels dos elements enllaçats.[1]
Altres denominacions són possibles sense que hi hagi gaires possibilitats d'error.[2] La simbologia i representació esquemàtica són bastant universals.[3]
Articulació de revolució
Les frontisses d'una porta, la unió pistó-biela d'un motor mitjançant el buló, les estisores (amb un piu o rebló que permet el lliure gir) són exemples pràctics de l'ús d'una articulació de rotació.
El terme articulació de revolució no es pot traduir directament. En anglès s'anomena "revolute joint", "pin joint" o "hinge joint". En francès "liason pivot". En italià "coppia rotoidale".
Articulació prismàtica
L'enllaç d'una guia de cortina amb els patins o algunes guies que només admeten moviment longitudinal sense que puguin girar els seus elements (per exemple: en algunes cadires plegables, o en la majoria de calaixos), són exemples d'articulacions prismàtiques.
Referències
- ↑ Carles Riba Romeva. Els Robots industrials[. Edicions UPC, 1993, p. 31–. ISBN 9788476532645 [Consulta: 4 novembre 2010].Els Robots industrials ; Carles Riba Romeva ; Parells cinemàtics.(català)
- ↑ Salvador Cardona Foix. Teoria de màquines. Edicions UPC, 2000, p. 15–. ISBN 9788483013670 [Consulta: 4 novembre 2010]. Teoria de màquines;Salvador Cardona Foix,Daniel Clos Costa (català)
- ↑ Representació esquemàtica de parells cinemàtics(català)