Retrat d'una dona en flames
Portrait de la jeune fille en feu  | |
|---|---|
.png?lang=ca) | |
| Fitxa | |
| Direcció | Céline Sciamma |
| Protagonistes | |
| Producció | Bénédicte Couvreur |
| Guió | Céline Sciamma |
| Música | Para One |
| Fotografia | Claire Mathon |
| Muntatge | Julien Lacheray |
| Vestuari | Dorothée Guiraud |
| Productora | Lilies Films |
| Distribuïdor | Mozinet, iTunes i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 19 maig 2019 |
| Durada | 121 min |
| Idioma original | francès |
| Versió en català | Retrat d'una dona en flames (2022) |
| Color | en color |
| Format | 1.85:1 |
| Pressupost | 4.860.000 € |
| Recaptació | 10.106.374 $ (mundial) 3.759.854 $ (Estats Units d'Amèrica) |
| Descripció | |
| Gènere | cinema històric, drama, cinema romàntic i cinema LGBT |
| Qualificació MPAA | R |
| Tema | amor prohibit, pintura i lesbianisme |
| Lloc de la narració | París i Ar Mor-Bihan |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
| Lloc web | portraitmovie.com |
          | |
Portrait de la jeune fille en feu (Retrat d'una dona en flmames) és una pel·lícula dramàtica històrica francesa de 2019 escrita i dirigida per Céline Sciamma, protagonitzada per Noémie Merlant i Adèle Haenel. Ambientada en la França de finals del segle xviii, la pel·lícula explica la història d'un romanç prohibit entre una aristòcrata i una pintora encarregada de pintar el seu retrat.
Va ser seleccionada per competir per a la Palma d'Or en el Festival de Cinema de Canes de 2019.[1] La pel·lícula va guanyar la Palma Queer a Cannes, convertint-se en la primera pel·lícula dirigida per una dona a guanyar el premi. Sciamma també va guanyar el premi a Millor Guió a Canes. La pel·lícula va ser estrenada en cinemes a França el 18 de setembre de 2019.[2]
Va ser nominada per als Premis Independent Spirit, Critics 'Choice Awards i als Globus d'Or a la Millor Pel·lícula en Llengua Estrangera i va ser triada per la National Board of Review com una de les Cinc Millors Pel·lícules en Llengua Estrangera de 2019.
Sinopsi
Marianne és una pintora que rep un encàrrec molt especial: retratar Héloïse, que acaba de sortir del convent després d'una experiencia traumàtica, el suïcidi de la seva germana. La mare d'Héloïse, espantada per la situació de la seva filla, vol casar-la amb un altre noble, però Héloïse es nega constantment. Per allò, es necessari crear un retrat de noces sense que ella en tingui consciência de que está sent retratada. És en aquest moment quan arriba Marianne, que es fa passar per la seva dama de companyia. Juntes passegen pels penya-segats, intimant cada cop més. Mentrestant, Marianne agafa esboços de l'anatomia de la seva companya, per després elaborar aquest retrat clandestinament a les nits. A mesura que passen els dies, les protagonistes tenen una relació més profunda, fins que s'enamoren. Marianne confesa a Héloïse quina ha estat la seva missió tot aquell temps. Héloïse, encara que en un principi reacciona negativament, decideix posar per ella. El retrat avança, però també la seva relació. Finalment, arriba el dia de presentar el retrat acabat a la comtessa i, per tant, el dia on finalitza la relació de les dues noies. No obstant, en aquesta última escena del film les protagonistes es retroben en un concert sinfònic, on es toca una cançó simbòlica per elles.
Repartiment
- Noémie Merlant com a Marianne, la futura retratista.
- Adèle Haenel com a Héloïse, la filla de la comtessa i la futura noça.
- Luàna Bajrami com a Sophie, la minyona de la comtessa i la filla d'aquesta.
- Valeria Golino com la comtessa, la mare d'Héloïse.
Producció
El rodatge va començar a l'octubre de 2018 i es va completar després de 38 dies.[3] La filmació va tenir lloc a Saint-Pierre-Quiberon a Bretanya i en un castell a la Chapelle-Gauthier, al departament del Sena i Marne.
Les pintures i esbossos de la pel·lícula van ser realitzats per l'artista Hélène Delmaire.[4] Va pintar 16 hores cada dia durant el rodatge, basant la seva pintura en el bloqueig de les escenes. Les seves mans també van aparèixer en la pel·lícula.
La càmera utilitzada per filmar aquesta pel·lícula és la Red Monstro, la qual filma a una resolució 8K, amb lents Leitz Thalia, les quals ofereixen una imatge semblant a les de l’ull humà. En les imatges s’utilitza un LUT amb aparença de pel·lícula. La càmera Monstro incorpora un gran sensor que combinat amb les lents i el LUT va donar lloc al to de pell que la directora de fotografia Claire Mathon volia mostrar a la pel·lícula.
La pel·lícula va ser filmada en 8K amb la intenció de captar la gran gama de colors dinàmics per tal que se sentís més contemporània. És per això que en moments de la pel·lícula es pot sentir com els quadres prenen vida.
Degut al baix pressupost de la pel·lícula i limitada pel decorat històric on es filmava, la il·luminació es va produir des de l'exterior de les finestres, enlloc de l’interior.[5]
Referències
- ↑ «The 2019 Official Selection». Festival de Cannes, 18-04-2019. [Consulta: 9 maig 2019].
- ↑ «Cannes festival 2019: full list of films». The Guardian, 06-05-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
- ↑ «Quiberon. Cinéma : Céline Sciamma et Adèle Haenel tournent sur la presqu’île». Le Télégramme, 24-10-2018. [Consulta: 15 desembre 2019].
- ↑ «Hélène Delmaire, la peintre derrière le "Portrait de la jeune fille en feu"» (en francès). les inrockuptibles, 20-09-2019. Arxivat de l'original el 30 de novembre 2018. [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ O'Falt, Chris; O'Falt, Chris. «‘Portrait of a Lady on Fire’ Cinematography: The Perfect 18th Century Digital Painting» (en anglès), 28-02-2020. [Consulta: 8 novembre 2021].
Enllaços externs
- Portrait of a Lady on Fire a Pyramide Films (en francès)
- Portrait of a Lady on Fire a MK2 Films
- Portrait of a Lady on Fire (2019 Festival de Cannes Press Kit). Lilies Films, 17 pp (en anglès)
