Nigel Patrick
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 maig 1912 Clapham (Anglaterra) |
| Mort | 21 setembre 1981 (69 anys) Londres |
| Causa de mort | càncer de pulmó |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, actor de cinema, actor de teatre, actor de televisió |
| Activitat | 1932 - |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit britànic |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Beatrice Campbell (1951–1979) |
         | |
Nigel Patrick (nascut Nigel Dennis Patrick Wemyss-Gorman; Londres, 2 de maig de 1912 – 21 se setembre de 1981) va ser una actor i director de cinema anglès nascut en una família d'actors de teatre.
Durant la dècada del 1940 i 1950 fou conegut pels seus papers com a líder simpàtic en pel·lícules britàniques encara que també va fer de galà.[1] Va aparèixer a The Sound Barrier (aka, Breaking Through the Sound Barrier, 1952), sota la direcció de David Lean.
Biografia
Era fill de Thomas Joseph Charles Aubrey Wemyss Gorman i l'actriu Dorothy Hilda Turner (1890–1969).[2] Va fer el seu debut en escenari professional The Life Machine al Regent Theatre, King's Cross el 1932 després d'un període de repertori. Posteriorment va aparèixer en moltes obres d'èxit, entre elles Half a Crown (1934), Ringmaster (1935), Roulette (1935), The Lady of La Paz (1936) i Madmoiselle (1936). Va participar en la lloada George and Margaret (1937) al Wyndham's Theatre, de la que se'n van fer 799 representacions. Després va continuar a amb Tony Draws a Horse (1939) i Children to Bless You (1939).
La seva carrera d'actor fou interrompuda durant la Segona Guerra Mundial, durant la qual, com a tinent coronel dels King's Royal Rifle Corps, va combatre a l'Orient Mitjà, el nord d'Àfrica i Itàlia.
Després de la guerra va aparèixer a Morning Departure (1946) per televisió i a Fools Rush In, Tomorrow's Child (1946) i Noose (1947) a l'escenari.
Va aparèixer a les pel·lícules Spring in Park Lane (1948), Uneasy Terms (1948) i principalment Noose (1948) interpretant un estraperlista.[3] Va fer una bona interpretació a Silent Dust (1948) i va guanyar estatus d'estrella a The Jack of Diamonds (1949), de la que en va coescriure el guió.
Va protagonitzar amb Patricia Roc The Perfect Woman (1949) i va tenir un paper clau en la versió cinematogràfica de Morning Departure (1950) (una part diferent a la que havia interpretat a televisió). [4]
Patrick va ser un dels noms de Trio (1950) basada en les històries de W. Somerset Maugham i aparegué en la finançada per Hollywood Pandora and the Flying Dutchman (1951). Va interpretar el jove mestre a La versió Browning (1951) amb Michael Redgrave, i aparegué a la popular comèdia Young Wives' Tale (1951). Va tornar al món de Maugham amb Encore (1951) i a l'escenari amb Who Goes There! (1951).
Patrick va reprendre el seu paper a la versió cinematogràfica de Who Goes There! (1952) i va intepretar a un pilot de proves a la The Sound Barrier (1952). Va participar a Meet Me Tonight (1952) i The Pickwick Papers (1952). Degut principalment a The Sound Barrier, els exhibidors van votar Patrick com la setena estrella de cinema britànica més popular entre el públic el 1952.[5]
Patrick participà a Grand National Night (1953) i va ser la novena estrella britànica més popular.[6] Als escenaris va interpretar Escapade (1953) i Birthday Honours (1953).
L'any següent va fer Forbidden Cargo (1954) i va ser una de les nombroses estrelles britàniques a The Sea Shall Not Have Them (1954). Va acompanyar Richard Widmark a A Prize of Gold (1955) per Warwick Films,qui anuncià que Patrick els podria dirigir a l'escenari a In All Dishonesty.[7] No va passar. En comptes, Patrick participà al a comèdia All for Mary (1955). A l'escenari va fer Green Room Rags (1954) i The Remarkable Mr. Pennypacker (1955).
Va tenir un paper protagonista a Raintree County (1957).[8]
Referències
- ↑ «Nigel Patrick, 68, Dies; Stage and Movie Actor». The New York Times, 22-09-1981 [Consulta: 17 abril 2017].
- ↑ «Dorothy Turner with Laurence Olivier at the Birmingham Repertory Theatre, 1927». «Birmingham City Council Information Services»
- ↑ «New film». [South Australia], 16-11-1950, p. 10 [Consulta: 30 agost 2017].
- ↑ «Casting new Mills film». [South Australia], 08-10-1949, p. 5 (Sunday Magazine) [Consulta: 30 agost 2017].
- ↑ «COMEDIAN TOPS FILM POLL.». [Sydney], 28-12-1952, p. 4 [Consulta: 9 juliol 2012].
- ↑ «WORLD NEWS IN BRIEF». [Victoria, Australia], 01-01-1954, p. 4 [Consulta: 30 agost 2017].
- ↑ Scheuer, P. K. (1954, Jun 13). A TOWN CALLED HOLLYWOOD. Los Angeles Times (1923-Current File) Retrieved from https://search.proquest.com/docview/166647562
- ↑ «BOGIE IS NO BOGEY». [Victoria, Australia], 24-11-1956, p. 17 [Consulta: 30 agost 2017].