Francesc d'Amat i de Grevalosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:16, 22 maig 2016 amb l'última edició de SergiMM (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula personaFrancesc d'Amat i de Grevalosa
Biografia
Mort15 setembre 1644 Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCastellar del Vallès 
Família
FillsNo Modifica el valor a Wikidata


Francesc d'Amat i de Grevalosa ( ?, ? - 15 de setembre de 1644, ?) Baró de Castellar i ambaixador de Catalunya a França durant la Guerra dels Segadors.

Antecedents familiars

Fill de Francesc d'Amat, baró de Castellbell i d'Isabel de Grevalosa de Cordelles i Desfar, senyora de Vacarisses, descendent per part del seu avi dels Grevalosa de Castellar. El seu germà Joan d'Amat i Desfar era senyor de Castellbell.

Biografia

El 1631 Francesc rep una sentència favorable que li reconeix la jurisdicció civil sobre el terme de Castellar. Va viure a Barcelona com la major part de la noblesa de l'època i va prendre part en la política catalana del moment. Malgrat això tenia força relació amb Castellar.

La Guerra dels Segadors

Pau Clarís, president de la Generalitat, envia a Francesc junt amb nou representants diplomàtics a França, i el 3 de gener de 1641 es van entrevistar amb el Cardenal Richelieu qui els va prometre ajut per una República catalana independent si proclamaven Lluís XIII comte de Barcelona.

Mort i descendents

Francesc d'Amat i de Grevalosa va morir el dia 15 de setembre de 1644 segurament sense fills. En el seu testament demana ser enterrat en una nova capella de Sant Isidro a l'esglèsia de Castellar. Seria el darrer Senyor enterrat a Castellar.

Fa hereu seu, al segon fill del seu germà anomenat Josep d'Amat i Desbosch a qui deixa la baronia de Castellar amb el prec que usi el cognom Grevalosa. Però aquest mor jove i sense descendència i la baronia passar al seu germà Joan d'Amat i Despalau que ja era senyor de Castellbell [1].

Referècies

  1. Mil Anys d'història, Castell de Castellar- Roser Parcerises i Colomer ISBN 978-84-9375217-0