Sabadell
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Vallès Occidental  | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Sabadell | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 218.300 (2023) (5.775,13 hab./km²) | ||||
| Llars | 144 (1553) | ||||
| Gentilici | Sabadellenc, sabadellenca | ||||
| Malnom | saballut, saballuda | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Diòcesi | bisbat de Terrassa | ||||
| Superfície | 37,8 km² | ||||
| Banyat per | Ripoll i riu Sec | ||||
| Altitud | 250 | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1800 aC | ||||
| Patrocini | Feliu de Girona | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | casa de la vila de Sabadell | ||||
| • Batllessa | Marta Farrés i Falgueras (2019–) | ||||
| Òrgan legislatiu | Ple de l'Ajuntament de Sabadell , (Escó: 27) | ||||
| Membre de | |||||
| Moneda | euro | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08200-08208 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 93 | ||||
| Codi INE | 08187 | ||||
| Codi IDESCAT | 081878 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | sabadell.cat | ||||
Sabadell és una ciutat catalana, capital de la comarca del Vallès Occidental junt amb Terrassa. És la cinquena de Catalunya, amb 207.338 habitants el 2010.[1] L'existència de nuclis de població en el terme de Sabadell es remunta com a mínim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueològiques a les zones de Can Roqueta i Can Gambús.
La ciutat va ser pionera en la Revolució Industrial de Catalunya dins el sector tèxtil, i a mitjans del segle XIX es convertí en la ciutat llanera més important de l'Estat espanyol, rebent el sobrenom de "la Manchester catalana". Encara avui en dia es poden veure nombroses xemeneies i vapors, una part dels quals han estat reconvertits en seus de serveis socials com ara biblioteques o l'Àrea de Joventut. Aquesta herència tèxtil va deixar un marcat caràcter industrial a la ciutat que encara és present avui en dia. Al llarg de les últimes dècades, Sabadell s'ha anat diversificant vers el sector serveis.
Història
Etimologia
El nom de Sabadell és atestat per primera vegada en un manuscrit de l'any 1050, en referència a una via que unia la ciutat amb Sant Cugat del Vallès. S'han proposat diverses teories sobre l'origen del nom, que van des de topònims llatins com badallum (en referència al gual per travessar el riu Ripoll) fins a un nom provinent de l'església de Sant Salvador (Salvadorell convertint-se en Salvadell i després Sabadell), passant per la teoria, actualment descartada, que el nom de la ciutat es deu a la ceba que adorna el seu escut.
Una altra hipòtesi fa referència a l'arribada d'un hostaler de Collsabadell, al Vallès Oriental. El seu hostal hauria donat origen, més endavant, al nucli habitat. Finalment, és possible que el topònim tingui el seu origen en el dia en què tenia lloc el mercat, el dissabte o sabbatum. Seria, en aquest cas, una etimologia paral·lela a la del Vendrell, amb mercat els divendres. És aquesta darrera l'etimologia més acceptada actualment entre els especialistes en onomàstica.
Escut i bandera
L'actual escut de Sabadell, és un escut heràldic que fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 29 de juny del 1992. És un escut caironat truncat amb una corona mural de ciutat. La ceba al·ludeix al nom de la ciutat i a l'origen humil de la seva població i les quatre barres catalanes recorden que la ciutat pertanyé a la Corona.
La bandera de Sabadell és la formada per dues franges horitzontals: blanca la de dalt i verda la de sota, la qual està travessada per una tercera franja de color groc. Fou dissenyada el 1928 per encàrrec a la Casa Jorba SA de Barcelona a partir d'una proposta del mateix Ajuntament. El cost de la confecció fou de 2.750 pessetes de l'època.[2]
Sabadell antigament
Restes arqueològiques trobades a la zona de Can Roqueta i Can Gambús indiquen que el nucli que actualment és Sabadell ja era un dels poblats de pagesos i pastors més importants d'Europa fa 3.800 anys. La presència humana a la comarca del Vallès Occidental es remunta a fa aproximadament set mil anys.
El nucli va créixer a partir del que avui en dia és conegut com a La Salut. Els seus habitants ibers l'anomenaven Arraona, i es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca. En aquells temps, la regió es trobava en territori dels laietans. Les seves cases devien ser rectangulars i fetes de pedra. La seva ceràmica no estava gaire desenvolupada i tampoc no treballaven gaire el bronze i el ferro.
L'arribada dels romans l'any 218 aC encetà un procés de romanització en què la cultura ibèrica indígena anà assimilant els costums romans. Els primers poblats romans al Vallès Occidental daten del segle II aC. En el cas de Sabadell, com en molts altres, els romans s'assentaren en un nucli ja existent; la població ibèrica de La Salut. El segle I, amb August com a emperador, fou un període ric en construccions de vil·les dedicades principalment a la producció de vi. La vil·la de La Salut ha estat tradicionalment associada a la Mansio Arragonem. Aquesta mansió era un lloc d'avituallament per als viatgers que recorrien la Via Augusta de Roma a Cadis. Destaca així mateix la vil·la romana de Sant Pau de Riusec amb uns importants nivells arqueològics d'època republicana, imperial i tardoantiga.
Durant l'edat mitjana, el nucli es desenvolupà al marge dret del riu Ripoll. Els primers edificis foren construïts al costat de la capella de Sant Salvador (actualment l'església de Sant Fèlix),[3] documentada des de l'any 1076. També s'hi bastiren molins fariners.
Les primeres referències al mercat de Sabadell daten del 1111. Aquest mercat era un centre de reunió per a pagesos de tot el Vallès. Conegut pel nom de Forum Sabatelli i situat a l'actual Plaça Major, aquest mercat fou el cor de l'activitat comercial de Sabadell durant més de vuit segles. Al voltant d'aquest mercat, i de l'església, el nucli urbà es desenvolupà, amb l'aparició dels primers carrerons.
Roger Bernat de Foix vengué la ciutat el 1366 a Elionor de Sicília, esposa de Pere III. Amb l'estatus de vila reial, Sabadell aconseguí privilegis que en revitalitzaren la vida social i econòmica. El rei manà reforçar les muralles de Sabadell el 1374, per por que la dinastia de Mallorca enviés tropes a Catalunya. Posteriorment, el rei revengué Sabadell a la ciutat de Barcelona. Al segle XV, la ciutat tornà definitivament a la Corona, però això no impedí que perdés gairebé la meitat de la seva població, ja que es quedà en, aproximadament, cinc-cents habitants.
L'edat moderna fou un període de gran expansió territorial per a Sabadell; entre el segle XVI i el segle XVIII, la superfície de Sabadell passà de 37.900 m² a 78.272 m². La ciutat també començà a influir de manera important sobre nuclis que més endavant -ja a principis del segle XX- hi quedarien incorporats, com Sant Julià d'Altura. Tot i que la indústria tèxtil llanera fou dominant, també hi hagué una diversificació de l'activitat industrial, amb el desenvolupament de la indústria terrissera i paperera.
Sabadell contemporani
El segle XIX fou un període d'expansió per la indústria tèxtil de la ciutat. La primera màquina de vapor fou instal·lada el 1838, i Sabadell aviat s'omplí de Vapors, convertint-se en el principal centre llaner d'Espanya. El terme municipal s'estengué fins a l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Villarúbias, i la població es multiplicà per onze al llarg del segle, gràcies en part a la immigració d'Alacant, Múrcia i València. Per abastir aquesta població creixent, es crearen societats per protegir el subministrament d'aigua, s'inaugurà la línia de tren a Barcelona, s'instal·là l'enllumenat públic als carrers cèntrics i s'instal·laren les primeres clavegueres. Eventualment, Sabadell obtingué el títol de ciutat el 1877. Durant el segle XIX també nasqueren dues importants entitats financeres, la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc Sabadell (1881).
Durant el segle XX, la població es multiplicà per deu. La ciutat s'expandí amb la incorporació d'alguns nuclis de població com La Creu Alta. La indústria continua basant-se en els tèxtils i la metal·lúrgia i cap a la segona meitat del segle començà a diversificar-se en el sector terciari. L'elevada immigració de les dècades del 1950, 1960 i principis del 1970 provocà l'aparició de nombrosos barris nous, on encara avui dia un percentatge important dels habitants són d'origen immigrant.
Sabadell fou una ciutat on molts grups d'individus s'implicaren en la causa democràtica en la transició. Als últims anys del franquisme, la ciutat conegué una important crisi econòmica que féu plantejar la necessitat d'un nou model de desenvolupament per a Sabadell.
Pel que fa al paisatge urbanístic, a la primera meitat del segle es construïren emblemàtics edificis modernistes com ara l'Hotel Suís (1902) o la Torre de l'Aigua (1918). A finals de segle, en canvi, l'objectiu fou posar ordre en el creixement descontrolat dels anys del franquisme, dotant tots els barris de les infraestructures necessàries. La incessant construcció de nous blocs de pisos de moltes plantes contrasta amb la inauguració d'espais verds com el Parc Catalunya o el Parc Taulí (1992). La incorporació del nou barri de Can Llong i la creació d'un parc fluvial entorn del riu Ripoll són altres fets destacables.
Política
El 1999 Antoni Farrés i Sabater (IC) va deixar voluntàriament el càrrec després de 20 anys de govern, tot el període de la transició democràtica. Les primeres eleccions sense ell les va guanyar per sorpresa el PSC, amb Manuel Bustos Garrido al capdavant, amb només 99 vots de diferència amb la segona candidatura, la d'Entesa per Sabadell. Aquest fou elegit batlle en coalició amb CiU i ERC, amb l'oposició de l'Entesa i el PP. Posteriorment ICV va abandonar l'Entesa i va passar a formar part del govern encapçalat per Manuel Bustos. A partir d'aquell moment es va convertir en un quadripartit: PSC, CIU, ERC i ICV. A les següents eleccions del 2003, el PSC guanya amb majoria absoluta, però es manté el govern de coalició quadripartit. El primer a abandonar-lo és CiU, acusant el govern de prendre les decisions unilateralment. Més tard, una càrrega policíaca al bar Bemba i la detenció d'un jove de 14 anys per enganxar un adhesiu denunciant l'anomenat Estil Bustos, entre altres fets, provocà una forta crisi a la ciutat[4] que va culminar amb el trencament del govern de coalició amb els dos socis restants, ERC i ICV. Des d'aleshores la tensió va disminuir, i a les següents eleccions el PSC va baixar de 40.000 a 30.000 vots. Actualment necessita el suport del PP per continuar governant.
Mandats en el període democràtic
Darreres eleccions municipals
Eleccions municipals del 2011
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Manuel Bustos Garrido | 28.609 | 13 | 37,83 | |
| Convergència i Unió | Carles Rossinyol Vidal | 12.645 | 5 | 16,72 | |
| ICV-EUiA-EPM | Carme García | 8.571 | 4 | 11,33 | |
| Partit Popular | Antonio Vega | 7.696 | 3 | 10,18 | |
| Entesa per Sabadell | Virginia Domínguez Alvarez | 5.356 | 2 | 7,08 | |
| Altres | 8.802 | - | |||
| En blanc | 3.035 | - | |||
| Total | 75.619 | 27 | |||
Eleccions al Parlament de Catalunya
Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| CiU | Artur Mas | 27.553 | 26,50 | ||
| PSC | Pere Navarro | 19.180 | 18,45 | ||
| ICV-EUiA | Joan Herrera | 13.097 | 12,60 | ||
| ERC | Oriol Junqueras | 12.526 | 12,05 | ||
| PPC | Alicia Sánchez-Camacho | 11.918 | 11,46 | ||
| C's | Albert Rivera | 9.582 | 9,21 | ||
| CUP | David Fernández | 3.767 | 3,62 | ||
| Altres | 6.321 | 6,08 | |||
| Total | 103.944 | 70,69 | |||
Geografia
Sabadell se situa al centre de la comarca del Vallès Occidental, aproximadament a vint quilòmetres de Barcelona. Començant pel nord i en la direcció de les agulles del rellotge, limita amb els municipis de Castellar del Vallès, Sentmenat, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Terrassa.
La ciutat ocupa 37,79 km² i té una densitat de població de 5.337,57 hab./km². L'altitud de la ciutat és d'uns 190 metres.[6]
El riu Ripoll passa per l'est de la ciutat al llarg de 7 quilòmetres, separant el nucli principal de Sabadell d'alguns barris com ara Torre-romeu o Poblenou. La disposició del riu sobre terrenys al·luvials ha provocat una erosió accidentada al llarg del seu recorregut, sobretot a la part central, que té com a resultat un paisatge característic i fàcil de reconèixer de talussos, cornises i terrasses.
Clima
Sabadell té un clima mediterrani. Dins la situació de Catalunya, forma part del subgrup de clima mediterrani Prelitoral Central. Els estius són força calorosos (mitjanes del juliol i l'agost de 28C aprox.) i els hiverns frescos (gener, entre 3 i 5 °C). La situació de Sabadell en la Depressió Prelitoral provoca que se succeeixin forces dies de boira a l'hivern. Durant l'hivern acostuma a haver-hi 30 dies amb temperatures per sota de 0 °C, així com 60 dies amb temperatures superiors a 30 °C.
La precipitació mitjana és d'uns 611 mm l'any, sent l'estació més plujosa la tardor i sent els mesos de setembre i octubre els mesos més plujosos. El mar escalfat per les temperatures de l'estiu combinades amb els vents de llevant provoquen pluges intenses des de finals de setembre fins a principis de novembre. Aquest és un tret característic de tota la zona est de la península Ibèrica. Durant l'any hi ha, aproximadament, 77 dies de pluja, així com 5 dies de neu. La pedra fa acte de presència una mitja de 5 dies a l'any, així com les tempestes amb trons uns 40 dies. Durant l'any hi ha 200 dies de sol, 20 dies tapats i 135 dies mig tapats. La humitat mitjana a l'aire és del 67% (la màxima es produeix durant el desembre amb un 72% de mitja i la mínima el mes de juliol amb un 64%).
Les estacions en què menys plou són l'hivern i l'estiu. Tot i així, no hi ha mesos extremadament secs. La temperatura més baixa mai enregistrada són els -12.6 °C l'any 1956. Les més altes s'han arribat a acostar als 38 o 39 °C en diverses ocasions.
Divisió administrativa
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Berardo | 5.696 |
| Sabadell | 193.380 |
| Salut, la | 1.709 |
| Sant Nicolau | 6.905 |
| Togores | 31 |
La ciutat està dividida en set districtes. Cada districte compta amb un o més sectors, que a la vegada estan formats per un o més barris.
|
|
|
|
|
|
|
Evolució demogràfica
.PNG?lang=ca)
La immigració, potenciada sobretot per l'expansió industrial de Sabadell, ha provocat augments notables de població les darreres dècades. La més notable va començar els anys 50 i va durar fins a finals dels anys 70 del segle XX, i es va triplicar el nombre d'habitants de la ciutat. La majoria de nouvinguts provenien de diferents zones de l'Estat Espanyol, sobretot d'Andalusia, d'Extremadura i de Múrcia. La població de la ciutat ha augmentat també en diversos milers els darrers anys, amb l'augment d'immigració extracomunitària a Catalunya.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Patrimoni: Llocs d'interès
Construïda el 1918, s'hi emmagatzemava l'aigua del Ripoll per distribuir-la a la població. Va funcionar des del 1922 fins al 1967. Forma part dels 100 elements del Patrimoni Industrial de Catalunya per la seva singular construcció de formigó armat. Obra de Lluís Homs i Moncusí i de Josep Renom i Costa, arquitectes, i de Francesc Izard i Bas, enginyer industrial. És un dels símbols de la ciutat.
Casa pairal construïda al pedregar entre 1578 i 1606 per Feliu Duran, procurador reial i jurat del Consell de la Vila. Home de destacat protagonisme a la vila. La casa combina els elements senyorials amb les característiques d'una casa de pagès, i tot i ser reformada el s. XVIII, conserva l'estructura original.[7] A la planta pis, on residia la família Duran, hi ha el que eren les estances domèstiques, de les quals es conserven: la sala noble, la biblioteca i les cambres amb la decoració pictòrica de les parets i el sostre. La planta baixa, dedicada a activitats econòmiques relacionades amb l'agricultura i els tints, consta d'un gran vestíbul d'entrada, un pati a cel obert amb l'escala i un magnífic celler amb les bótes, una premsa i els cups on s'aixafava el raïm. És un bé patrimonial protegit des del 1958 i és declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. És propietat municipal des de l'any 2003.
Campanar de Sant Fèlix
Es va començar a construir en 1724 coincidint amb les obres de reforma i d'ampliació de l'església de Sant Fèlix, bastida el segle XV. D'estil barroc, disposa d'una planta octogonal i quatre cossos: tres de pedra i un de terra cuita. Al capdamunt s'hi troba el comunidor, el pis de les campanes, l'habitació del rellotge i el terrat. Al pis de les campanes, de les tres que hi ha, dues són litúrgiques i la tercera, penjada al mig, és horària; cal destacar-ne la decoració, obra de l'artista Joan Vila Cinca. Dalt de tot del campanar hi ha un àngel penell i dues campanes horàries. A la planta baixa hi havia la capella del Roser i de Sant Joan, avui desaparegudes.
L'edifici fou construït entre els anys 1871 i 1872 i primerament allotjava l'escola dels Escolapis. L'any 1880 va passar a mans de l'Ajuntament, que el va reformar i posteriorment s'hi va instal·lar. Els fanals de l'entrada són rèpliques dels que hi havia a principis del segle XX.
Un exponent del modernisme català de principis del segle XX. Construït el 1915, obra de Jeroni Martorell. Hi destaquen la façana principal, el pati Turull i el saló d'actes. Al costat de l'edifici hi ha uns jardins, popularment anomenats jardinets de la Caixa.
Teatre del 1866 recentment reformat, un dels més antics de Catalunya. Durant anys va funcionar com a sala de cinema.
Proposat per a Bé cultural d'interès nacional.
El bosc de Can Deu forma part de la ciutat de Sabadell, està situat al parc periurbà dels barris de Sant Julià i Can Deu. Dins del bosc hi trobem la masia de Can Déu de més de cinc-cents anys d'història, l'any 1964 la Caixa d'Estalvis de Sabadell la va adquirir per conservar el ric patrimoni del món rural de la ciutat i oferir el Bosc de Can Deu com un espai de lleure i de conservació del medi natural. També hi podem trobar les ermites de Sant Julià d'Altura i la de Sant Vicenç de Verders, aquesta última essent traslladada per evitar de quedar colgada pel pantà de Sau.
Situada al terme de Jonqueres hi ha el mas dels Feu. Aquesta família l'adquirí al segle XV, qui a les darreries del segle XVIII obtingué el títol de noblesa, sent el primer a ser-ho Pau de Feu. I aleshores sobre aquesta masia s'hi erigí l'actual castell. Actualment Can Feu dóna nom al 5è districte de la ciutat.
Font Rosella
Al segle XIV, concretament l'any 1367, els primers pobladors agafaven l'aigua d'una font principal anomenada la font Rosella i d'un parell més de fonts situades entre ca n'Oriac i can Borgonyó. En memòria de l'antiga font Rosella l'any 1980, la Companyia d'Aigües de Sabadell va fer una font al final del carrer de la Via Aurèlia, on hi ha l'anomenat Bosc de la Concòrdia, part del que era el bosc de Can Borgonyó i a prop d'on era l'originària font Rosella. Per la proximitat a aquesta font agafa el nom l'escola Font Rosella, situada al barri de la Concòrdia.
Altres
|
|
Cultura i societat
- Vegeu també la Llista de sabadellencs
Educació
- Depenent de la UAB hi ha l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials i l'Escola Universitària d'Informàtica
- Escola Superior de Disseny (ESDi) (centre adscrit a la Universitat Ramon Llull)
Museus
Situat a un antic casal construït el 1859 pel fabricant local Antoni Casanovas, el 1931 va ser fundat amb el nom de Museu de la Ciutat. El seu primer fons eren col·leccions d'arqueologia, de paleontologia i d'art. No va ser fins a 1970 que es va constituir com a Museu d'Història. Actualment té mostres de la història de la ciutat des de la prehistòria fins a l'actualitat. Exposicions permanents: El poblament del territori de Sabadell, de la prehistòria a l'antiguitat tardana dedicada a la història més antiga del territori, Sabadello, el naixement d'una vila (segles XI-XV) dedicada als primers anys de la ciutat actual, Manufactura i menestrals, Sabadell del segle XVI al XVIII dedicada als inicis de l'expansió industrial, Maquinària tèxtil, segles XIX i XX dedicada a l'època daurada de la indústria a la ciutat i Del vapor a l'electricitat.
Situat a l'antiga residència de Pere Turull. La seva col·lecció mostra l'evolució de la ciutat des de finals del segle XIX fins als anys 30. Exposicions permanents: La Col·lecció, 1875 – 1936 :Academicismes del segle XIX, de l'Art Nou als anys 30 i La casa fàbrica Turull: Estances públiques i privades d'una família burgesa del segle XIX.
Inaugurat l'any 1969. Dedicat a la recerca i difusió de materials paleontològics, especialment vertebrats fòssils. L'Institut conserva la millor col·lecció de mamífers fòssils de l'Estat i una de les més importants del món. Compta amb una renovada exposició permanent, una extensa biblioteca especialitzada i diversos laboratoris.
L'Agrupació Astronòmica de Sabadell[8] té la seva seu al parc de Catalunya des del 1993. L'edifici compta amb una sala d'exposicions, un auditori, biblioteca, i un observatori en forma de torre cilíndrica on hi ha la cúpula amb el telescopi.
- Museu del Gas, ubicat a la plaça del gas, ha estat inaugurat al desembre de 2011 i és el primer museu dedicat al gas i a l'energia de tot l'Estat espanyol.
Entitats culturals
- Vegeu també: Categoria:Entitats de Sabadell
|
|
Entitats de cultura popular
|
|
Esports
L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92.
L'entitat esportiva més rellevant és l'equip de futbol més representatiu de la ciutat el Centre d'Esports Sabadell, que encara que actualment disputi a la 2a divisió A espanyola (2a categoria) té una important història al darrere. Concretament el CE Sabadell ha estat 14 temporades a 1a divisió, 39 a 2a i fins i tot va participar en una edició de la Copa de Fires (actual copa de la UEFA) i va jugar una final de la Copa del Rei.
Altres entitats esportives rellevants de la ciutat són el Club Natació Sabadell (CNS), amb més de 35.000 socis,[10] el Cercle Sabadellès 1856, amb uns 4.000 socis i la Unió Excursionista de Sabadell,[11] amb gairebé 3.000. Un altre club important de la ciutat és el Club Esportiu Escola Pia Sabadell que destaca en l'àmbit del futbol sala i del bàsquet. Tot i això en el bàsquet el club més important de la ciutat és la Unió Bàsquet Sabadell, que actualment disputa la LEB-2, la tercera divisió de la lliga espanyola de bàsquet.
El 26 de setembre del 2010 es va inaugurar la Pista Coberta d'Atletisme de Catalunya, l'únic pavelló esportiu d'atletisme d'aquestes característiques de Catalunya que compleix amb la normativa internacional d'atletisme, la qual cosa l'habilita com a seu de campionats i competicions d'alt nivell.[12]
Festes locals
A la ciutat hi ha dos dies festius locals cada any.
- Dilluns després del segon diumenge de maig: Aplec de la Salut
- Cap de setmana després del primer divendres de setembre: Festa Major. S'hi balla el Ball del Rodet i el Ball de la Bola També es fa el "Ball De Gegants", El "Despertar de Festa Major" i desde el darrer any "El Gran Ball de tots els Gegants de Sabadell".
Infraestructures
Carretera
Per l'oest Sabadell connecta amb l'autopista C-58 en 3 punts diferents. Aquesta autopista comunica la ciutat tant amb Terrassa i Manresa com amb Barcelona. Travessa tota la ciutat la N-150 (també coneguda com a "Carretera de Barcelona" o "Carretera de Terrassa"), antigament usada per anar a Barcelona, i que avui dia connecta en un sentit amb Terrassa i per l'altre amb Barberà i Cerdanyola. A l'est hi ha la C-155 que connecta amb Granollers. Al sud-est hi ha la carretera B-140 que comunica amb Santa Perpètua de Mogoda. Al nord-est hi ha la Carretera de Prats de Lluçanès (B-124), que connecta amb Castellar del Vallès. Al nord hi trobem la Carretera de Matadepera (BV-1248) que comunica amb aquesta població.
Tren
A Sabadell hi arriba la línia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que comunica la ciutat amb Barcelona a través de Sant Cugat del Vallès i té a Sabadell dues estacions: Sabadell - Estació (al barri de Gràcia) i Sabadell - Rambla (al centre); i la línia 4 de Rodalies de Renfe, que fa el recorregut de Manresa a Sant Vicenç de Calders i es comunica amb Barcelona passant a prop de les poblacions per on passa el riu Ripoll. La línia 4 de rodalies té tres estacions dintre de Sabadell: Sabadell - Sud, Sabadell - Centre i Sabadell - Nord.
La línia dels FGC està pendent d'ampliació els anys vinents. L'estudi informatiu, presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que compta amb el suport oficial del govern encapçalat per l'alcalde Manel Bustos, incorpora 3 noves estacions a la ciutat, una a l'Eix Macià (al barri de la Creu Alta), una a la plaça d'Espanya (únic node entre els FGC i Rodalies de Catalunya) i una al barri de Ca n'Oriac. També preveu la substitució de l'actual estació de Sabadell - Rambla per una nova estació situada al passeig de la Plaça Major, a pocs metres de l'actual estació. Darrerament, però, s'ha presentat una proposta alternativa presentada per l'associació Sabadell Cruïlla[13] i el col·lectiu Territoris[14] que, amb uns costos similars, no només permetria la construcció de 6 noves estacions (tres d'enllaç), sinó que el seu traçat de dos ramals faria viable l'ampliació cap al nord (Castellar del Vallès) i cap a l'est (Polinyà, Palau-solità i Plegamans, Lliçà de Vall, Lliçà d'Amunt i Granollers), a part de molts altres avantatges tècnics i d'estalvi de molèsties als ciutadans en la seva construcció.
Aeroport
Al sud trobem l'Aeroport de Sabadell. Destinat a l'aviació general (vols no regulars) i a la formació de pilots, amb volum d'unes 10000 operacions anuals.[15] Actualment és propietat d'AENA, tot i que el Govern de la Generalitat en reclama el traspàs.[16]
Autobús
Es pot arribar a Sabadell, amb línia interurbana des d'altres poblacions.
Autobús urbà
La ciutat compta amb 14 línies urbanes d'autobús. L'empresa que ofereix aquests serveis es diu Transports Urbans de Sabadell:[17]
|
|
Equipaments
La ciutat compta amb 35 escoles públiques d'educació primària (CEIP, amb dotze centres públics d'educació secundària: IES Agustí Serra i Fontanet, IES Arraona, IES Escola Industrial, IES Ferran Casablancas, IES Joan Oliver, IES Jonqueres, IES Les Termes, IES Miquel Crusafont i Pairó, IES Pau Vila, IES Ribot i Serra, IES Sabadell i IES Vallès i 4 centres de formació d'adults públics:CFA La Concòrdia, CFA Creu de Barberà, CFA Torre-romeu i CFA Can Rull. També hi ha dotze centres d'atenció primària (CAP) i l'Hospital de Sabadell.
Fills il·lustres
- Antoni de Paula Capmany i Borri (1858-1912), industrial, periodista, catalanista
- Bartomeu Soler Rabassó (1896-1975), escriptor i aventurer.
- Joan Oliver i Sallarès, Pere Quart (1899-1986), escriptor i poeta.
Referències
- ↑ IDESCAT. Padró municipal d'habitants. Xifres Oficials. Recomptes. Sabadell. Sèrie temporal.
- ↑ Ajuntament de Sabadell. La ciutat. La bandera de Sabadell
- ↑ Bolòs i Masclans, Jordi. Els orígens medievals del paisatge català: l'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 2004, p.285. ISBN 8472837459.
- ↑ http://aurigm.com/tensioasabadell/
- ↑ http://municipals2011.lamalla.cat/sabadell/
- ↑ IDESCAT. Indicadors geogràfics.Superfície,densitat i entitats de població. Sabadell
- ↑ sabadell.cat. Època moderna (segles XVI a XVIII)
- ↑ Agrupació Astronòmica de Sabadell
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 102. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Ajuntament de Sabadell. Club Natació Sabadell
- ↑ http://www.ues.cat
- ↑ «Sabadell inaugura la primera pista coberta d'atletisme homologada de Catalunya». elsesports.cat, 26-09-2010. [Consulta: 21 gener 2011].
- ↑ Sabadell Cruïlla
- ↑ Territoris
- ↑ AENA. Sabadell
- ↑ http://www.catradio.cat/premsa/notapremsa/40134/La-Generalitat-reclama-els-aeroports-de-Girona-Sabadell-i-Reus-pero-no-vol-assumir-mes-deficit
- ↑ Transports Urbans de Sabadell (T.U.S.)
Enllaços externs
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Pobles de Catalunya Guia del patrimoni històrico-artístic de Sabadell
- Petit Sabadell La plataforma de serveis online per a les famílies de Sabadell
| Història de Sabadell |  | |
|---|---|---|
| Símbols i tradicions | ||
| Geografia | ||
| Transport | ||
| Empreses | ||
| Patrimoni | ||
| Edificis i entitats | ||
| Mitjans de comunicació | ||
| Esport | ||
Les 50 ciutats més poblades de les terres de parla catalana | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| |||||
| |||||