Marxa dels voluntaris
La Marxa dels Voluntaris (Xinès simplificat: 义勇军进行曲, Xinès tradicional: 義勇軍進行曲, pinyin: yìyǒngjūn Jìnxíngqǔ) és l'himne nacional de la República Popular de la Xina (incloent la Regió Administrativa Especial de Hong Kong des de l'u de juliol de 1999 i la Regió Administrativa Especial de Macau des del 20 de desembre de 1999). Escrit l'any 1935 pel músic xinès Nie Er, amb lletra de Tian Han, es convertí en l'himne provisional de la Xina el 27 de setembre de 1949, a la primera sessió plenària de la Conferència Consultiva Política Popular de la Xina.
La Marxa dels Voluntaris es convertia en l'himne nacional de la Xina de forma oficial el 4 de desembre de 1982 pel Congrés Nacional Popular[1] . L'any 2004, a través de l'Article 136 de la Constitució de la República Popular de la Xina, es ratificava l'oficialitat de l'himne.
Origen de la cançó
Tian Han i Nie Er composen aquesta cançó com a tema principal d'una pel·lícula xinesa de l'any 1935 anomenada Fills i filles en temps de tempesta (Xinès simplificat: 风云儿女, Xinès tradicional: 風雲兒女, pinyin: Fēng yǔn ér nǔ). Aquesta pel·lícula explica la història d'un intel·lectual xinès atrapat enmig del conflicte entre la Xina i el Japó que decideix deixar Xangai per unir-se a la resistència xinesa contra l'invasor japonès. La pel·lícula s'enmarca a dins d'un moviment creatiu dins del cinema xinès conegut com a Moviment d'Esquerres, enfocat en el conflicte entre classes i en l'amenaça exterior.
Més tard, Frank Capra faria servir la Marxa dels Voluntaris al seu film The Battle of China, el sisè de la seva sèrie de films propagandístics nord-americans Why we fight, produïts durant la Segona Guerra Mundial. La cançó apareix com a leitmotiv general durant bona part de la pel·lícula.
Primer ús com a himne
Tot i això, degut al fet que la Xina es trobava enmig d'una guerra civil, la Marxa dels Voluntaris no es faria servir com a himne fins l'any 1949, en què sona en una conferència internacional duta a terme a Praga (Txecoslovàquia). Tot i que no hi ha cap document oficial que expliqui el perquè d'aquesta decisió es pot trobar en una columna del diari xinès People's Daily de 15 de novembre de 1949:
- La Marxa dels Voluntaris és la cançó més ben rebuda entre els xinesos procedent de les lluites revolucionàries dels darrers anys, i duu a sobre un tros significatiu de la nostra història. Vam decidir escollir aquesta cançó com a himne nacional sense canviar la seva letra original per tres raons: la lletra original fa recordar al nostre poble els perills i dificultats que va haver de passar per construir una nova nació; la lletra original inspira els nostres cors patriòtics per lluitar contra les invasions imperialistes; i la lletra original encoratja el nostre poble a dur la revolució a casa. Si entenem que el poble rus s'enorgulleix d'haver fet servir La Internacional com el seu himne nacional durant molt de temps, i que el poble francès encara canta orgullós La Marsellesa com a himne nacional avui en dia, la nostra decisió és indubtable.
El juny d'aquell mateix any escreava un comitè dins del Partit Comunista de la Xina per decidir l'himne de la República Popular de la Xina que s'havia de proclamar en breu. Aquest comitè rebé 6,926 propostes d'himne. La Marxa dels Voluntaris fou suggerida pel pintor Xu Beihong i fou aprovada per unanimitat per tots els membres del comitè. La decisió tingué el suport inicial de Zhou Enlai i, en darrera instància, de Mao Zedong, de manera que es convertí en l'himne provisional de la República Popular de la Xina just dies abans de la seva fundació.
Revolució cultural i ús posterior
Durant la Revolució Cultural, l'autor de la lletra Tian Han fou empresonat, i la Marxa dels Voluntaris fou prohibida. Durant aquest període, de forma no oficial es va fer servir com a himne la cançó "L'orient és roig" (Xinès simplificat: 东方红, Xinès tradicional: 東方紅, pinyin: Dōngfāng Hóng). Tanmateix, a partir de l'any 1969 es va tornar a fer servir i fou restablerta com a himne nacional a partir del Congrés Nacional Popular de 1978, però amb la lletra canviada. La lletra, però, no fou acceptada per la població.
Finalment, l'any 1982 el Congrés Nacional Popular decidia restablir la lletra original de 1935, i finalment l'any 2004, a través d'una modificació de la Constitució de la República Popular de la Xina, es feia efectiva la seva oficialitat.
Lletra de l'himne
| Xinès simplificat | Xinès tradicional | Pinyin | Traducció al català |
|---|---|---|---|
| 起来! 不愿做奴隶的人们！ |
起來！ |
Qǐlái! |
Aixequeu-vos! |
Lletra de l'himne de 1978 a 1982
| Xinès simplificat | Xinès tradicional | Pinyin | Traducció al català |
|---|---|---|---|
| 前进！ 各民族英雄的人民！ |
前進！ |
Qiánjìn! |
Marxeu! |
La Marxa dels Voluntaris en altres territoris
La Marxa dels voluntaris fou prohibida a la República de la Xina (coneguda com a Taiwan) fins l'any 1990, tot i la seva popularitat entre els nacionalistes xinesos, sobretot arrel de la Guerra Sino-Japonesa de mitjans del segle XX.
A Hong Kong, tot i ser una Regió Administrativa Especial, també està considerat l'himne oficial. Tanmateix, una traducció a l'anglès feta per la Universitat de Hong Kong es fa servir en actes protocolaris com cerimònies de graduació.
A la Regió Administrativa Especial de Macau també està considerat himne oficial, i el seu ús està regulat per la Llei n. 5/1999. Aquesta llei proporciona a través del seu annex n. 4 una partitura amb la versió oficial, i l'article 7 especifica que en cap cas es pot modificar o alterar la lletra sota penes que poden anar fins a 3 anys de presó o 360 dies de sou. Tot i això, malgrat que Macau conserva el portuguès com a idioma oficial, la llei d'ús de l'himne nacional no facilita una traducció al portuguès del mateix[2] .
Referències
- ↑ «National Anthem». Chinese Government's Official Web Portal. [Consulta: 20 desembre 2013].
- ↑ «Lei de Macau 5 de 1999» (en portuguès). Wikisource. [Consulta: 22 desembre 2013].
Enllaços externs
- Versió original de la Marxa dels Voluntaris procedent de la pel·lícula "Fills i filles en temps de tempesta": http://www.youtube.com/watch?v=6icFnCSF2yA
- Rendició de l'himne a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín del 2008: http://www.youtube.com/watch?v=x2zsonAGcto