Khursid
Khursid o Khurshid fou ispahbadh dabúyida de Tabaristan.
Era fill de Dadburzmihr ibn Farrukhan, i quan aquest va morir vers el 741, Khurshid era menor i va agafar la regència durant 8 anys el germà del difunt Saruya; els fills d'aquest van voler conservar el tron en perjudici del seu cosí però aquest, arribat a la majoria d'edat, vers 749, els va derrotar i va agafar el poder. Disposava d'un petit exèrcit i delegats a cada districte de Tabaristan. Va enviar delegats a altres sobirans incloent un ambaixador a Xina (vers 746).[1] Es va revoltar contra Marwan II (744-750) però vers el 750 es va haver de sotmetre a Abu Muslim.
Després de l'execució d'aquest (855) es va revoltar Sunbadh que va confiar un part dels tresors d'Abu Muslim a Khurshid; quan fou derrotat Sunbadh es va refugiar al Tabaristan però Khurshid el va fer executar per un cosí, per apoderar-se de la resta dels tresors d'Abu Muslim. Finalment el califa al-Mansur va haver d'enviar al seu fill al-Mahdi al Tabaristan per obtenir la restitució dels tresors. Va refusar donar un fill com hostatge però va haver de pagar un tribut més gran (igual que el que antigament es pagava als sassànides).
La submissió no va durar i aprofitant la revolta del governador de Khorasan Abd al-Djabar ibn Abd ar-Rahman al-Azdi (757-758) va deixar de enviar el tribut. El califa va decidir annexionar el principat i va enviar un exercit al Tabaristan (859). Khurshid es va refugiar a les zones muntanyoses i es va tancar a la fortalesa d'al-Tak. El setge fou llarg (759-760) però la fortalesa fou finalment conquerida, si be Khurshid es va poder escapar al darrer moment i es va refugiar a Daylam mentre la família queia en mans dels generals abbàssides. Algunes de les seves filles van esdevenir concubines del califa, del seu fill al-Abbas, del fill al-Mahdi (una d'elles anomenada Bakhtariya o Buhturiyya, amb qui va tenir un fill de nom Mansur ibn al-Mahdi al que després, quan el alida Ali al-Rida fou nomenat hereu d'al-Mamun, la població de Bagdad li va proposar ser califa el 817 i va refusar acceptant únicament el govern d'Iraq en nom d'al-Mamun); i un altre de nom Shakla amb la que va tenir a Ibrahim ibn al-Mahdi que fou anti califa del 817 al 819 proclamat per la població de Bagdad i que a diferència del seu germanastre, i després del refus d'aquest, va acceptar el nomanement). Les dinasties dels bawàndides a les muntanyes Sharwin, dels karínides a les muntanyes Karin, i els zarmíhrides de Mayandurud, van poder conservar el poder local pagant tribut sota el control d'un governador abbàssida resident a Amol. Els zarmíhrides van continuar reconeixent-se vassalls dabúyides fins el 764 com si no s'haguessin assabentat abans dels fets.
El 760 amb un exèrcit reclutat a Daylam i Gilan, Khurshid va intentar recuperar el poder. Mentre el seu fill era en ambaixada a Xina on va rebre diversos honors, i va conèixer l'annexió del principat. Khurshid fou altre cop derrotat i va fugir cap al Daylam on el 860 o 861 es va suïcidar.
Notes
- ↑ les fonts xineses l'anomenen Hou-lou-han i diuen que l'emperador li va donar el títol de rei de Kouei-Sin que literalment vol dir "Submissió a la fidelitat"
Bibliografia
- Rabino di Borgomale, Les dynasties de Manzandaran de l'an 50 ap- l'H. a l'an 1006 de l'H. (672 a 1597/1598) d'apres les chroniques locales, 1936
- Walker, A Catalogue of the Arab-sassanian coins in the British Museum, Londres, 1941